Humoristan, posa en marxa aquest dimarts una extensa exposició dedicada als 280 anys de premsa satírica a Espanya. La mostra, que és un recorregut per la mordaç i irreverent història de les revistes satíriques espanyoles, engloba obres publicades des de 1735 fins als nostres dies. L’exposició és doncs, un homenatge a totes aquelles publicacions que van ser la punta de la llança del periodisme reivindicatiu.
L’exposició ha comptat com a comissari amb el dibuixant Kap, qui, a més, és un dels principals impulsors del projecte Humoristan.
La història de la premsa satírica a Espanya ha estat sempre lligada a la lluita contra la censura. Des de la primera revista, El Duence Crítico de Madrid (1735) que ja circulava clandestinament, múltiples capçaleres han desafiat el poder des de l’humor i la sàtira.
Tot i que puguin semblar molt llunyanes, les publicacions del segle XIX van ser en el seu moment capçaleres de gran difusió i impacte entre el públic, especialment a partir de la revolució de 1868, quan es va ampliar la llibertat de premsa i van aparèixer les publicacions que servirien de model per al nostre periodisme gràfic: Gil Blas (1864) i La Flaca (1869). Al llarg del segle XX, la premsa satírica es va modernitzar. Durant els anys 20 i 30, es van crear algunes capçaleres avantguardistes d’humor gràfic refinat com Buen Humor (1921) o Gutiérrez (1926).
L’humor gràfic però, no es va aturar a Espanya durant la Guerra Civil, període en què van coexistir revistes satíriques d’ambdós bàndols. Posteriorment, i ja en època de postguerra, es va descobrir que més enllà de La Codorniz (1941) va haver-hi un gran nombre de publicacions clandestines que es van seguir publicant durant el període de franquisme gris i monolític.
L’última eclosió de la premsa satírica es va produir en l’època de la transició amb el naixement de publicacions mítiques com Hermano Lobo (1973), El Papus (1973), Por Favor (1974) o la veterana de l’humor espanyol, El Jueves (1977).