Jan

Jan va començar de molt jove la seva carrera de dibuixant. Va treballar d’animador amb el director Francisco Macián. Als 20 anys es va traslladar a Cuba, on va treballar durant una dècada a produccions de dibuixos animats per a l’Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográfica. Allà va confirmar la seva passió per la historieta i va refinar el seu aprenentatge sobre la seqüenciació d’un còmic. Quan va tornar a Barcelona, el 1969, Jan ja s’havia convertit en un autor exigent i ambiciós amb la seva feina. Es va convertir en col·laborador de revistes juvenils com Trinca, L’Infantil, Patufet, Strong o Gaceta Junior i va realitzar una primera sèrie per a Bruguera, Don Viriato. El 1973, Antonio Martín, director editorial d’Euredit, li va encarregar una paròdia humorística d’un personatge de la cultura popular per a la col·lecció Humor Siglo XX. Aquesta és la data del naixement d’un embrionari Superlópez, ja que el còmic que va escollir per realitzar la seva paròdia era Superman, el conegut superheroi de la cultura americana. Superlópez va aparèixer al llibre d’Euredit protagonitzant gags muts de diverses vinyetes.

El mateix any 1974 va començar a treballar regularment per a l’Editorial Bruguera, concretament al departament de publicacions infantils. Allà hi va dibuixar contes, encunyats i il·lustracions. El 1974 va crear, per al departament de revistes d’aquesta mateixa editorial, les sèries Doroteo i Felipe Gafe, i van aparèixer les primeres pàgines de Superlópez amb guió de Conti o de Francisco Pérez Navarro. Al talentós Jan li va costar adaptar-se a la cotilla estilística marcada per l’editorial però, malgrat tot, des de 1979 i amb Pérez Navarro com a guionista, va començar a dibuixar històries de Superlópez amb més regularitat, i fins i tot també algunes aventures de llarga extensió protagonitzades pel Supergrupo. A partir de 1980 Superlópez va passar a ser responsabilitat total d’en Jan. L’autor desitjava treballar amb les seves pròpies idees i parodiar un entorn social i polític més proper i real, tot deixant de banda les referències als còmics de superherois.

Els anys 1981 i 1982 va treballar per a la revista infantil Pulgarcito, encarregant-se de la historieta principal d’aquest nou setmanari (Las aventuras de Pulgarcito, un personatge creat per Jan). Per aquesta revista va produir, amb aquesta sèrie, una de les millors historietes infantils del còmic espanyol. Des de 1983 en Jan es va dedicar d’una manera pràcticament exclusiva a Superlópez, amb una producció total de més de 60 àlbums d’aquest personatge fins el 2014. Tot i això, a en Jan sempre li han agradat els reptes i mai ha renunciat a seguir creant nous personatges; de la seva imaginació i els seu prolífic llapis han sorgit altres sèries i projectes com Superioribus (1988), Fechas Mágicas (amb guió de Miguel Ángel Nieto, 1990), Supertron (2002), Tadeo Jones (amb guió de diversos autors, 2008) o Cederrom (2011).

Entre els còmics juvenils autòctons que es publiquen actualment, Superlópez és, amb Mortadelo y Filemón, la sèrie més coneguda i admirada per lectors de totes les edats. En Jan va ser guardonat el 2002 amb el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. El 2005 va rebre el premi Ivà que atorga l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat (Barcelona). L’any 2012 va renunciar a la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts per “ètica personal” i degut a les “circumstàncies socials i polítiques actuals”. Recordem que el Partit Popular estava al poder l’any 2012.

Publicacions: Din Dan, Gaceta Junior, Avui, Bang!, Bufifarra, Tintín, Trinca, L’infantil, Piñón, Patufet, Pulgarcito, Jauja, Mortadelo, Humor a Tope, ¡Al ataque, El Chou, TBO (4ª época), ¡Dibus!, Guai!, Tío Vivo (2ª época), Amaníaco, Espolique, Rumbo Sur, Strong.

Sèries: ¡¡Abracadabraaaaa!!, el genio (Gaceta Junior, 1969), Don Viriato (Din Dan, 1970; como Don Talarico en Strong, 1971), Sicodelic Hood (Gaceta Junior, 1970), Los hermanos Rengifo (Gaceta Junior, 1970), Lucas y Silvio (Strong, 1971), El último vampiro (Trinca, 1971), Don Juan Poca Cosa (Trinca, 1971), Tax i Taxi (L’infantil, 1971), Virgilio y Katakrak (Piñón, 1972), Tom i Met (Patufet, 1972), Doroteo (guiones propios, de Conti y de otros autores, Tío Vivo, 2ª época, 1974), Felipe Gafe (guiones propios, de Conti y de Jaume Ribera, Tío Vivo, 2ª época, 1974), Superlópez (varias revistas Bruguera, 1974), Las aventuras de Pasolargo (guión de Pérez Navarro, Espolique, 1979), Pulgarcito (Pulgarcito, 1981), Cab Halloloco (Jauja, 1982), Angelosos (Mortadelo, 1984), Laszivia (Humor a Tope, 1984), Viceversa, Trotacosmos de Ida y Vuelta (Rumbo Sur, 1984), Superioribus (Comics Forum, 1988), Si fuera… (guión de Jaume Ribera, ¡Al ataque!, 1993), Philip Marlobatón (guión de Jaume Ribera, El Chou, 1994), Las geniales parodias (guión de Ramis, TBO, 4ª época, 1994), Los gemelos Superlópez (Zipi y Zape Extra, 1994), Pun Tarrota (¡Dibus!, 2000), Situaciones insólitas (Amaníaco, 2002), Supertron (¡Dibus!, 2002), Días Moscosos (guión de Raúl Deamo, Amaníaco, 2008).