Jate
Jate

Nom real: José Francisco Martínez

Naixement: Cartagena (Murcia) 11/11/1976.

País: Espanya

Enllaços: Blog, Cartagena, Etsy, tienda, Instagram, Jateshow, Linkedin, Tebeosfera, Twitter,

Bibliografia:

Riera Pujal, Jordi. El Jueves. Crónica sentimental de España. . RBA libros. Barcelona. 2019

Jate

Artista autodidacta, va aprendre a dibuixar fixant-se en les vinyetes de les revistes de Bruguera, El Capitán Trueno, El Jueves i de tots els còmics que queien a les seves mans. Amb set anys va guanyar el primer premi del Certamen Nacional de Dibujo Infantil y Juvenil organitzat per Ford. Amb estudis acabats de tècnic superior en màrqueting i dissenyador gràfic, va començar a treballar al món de la publicitat. En aquest camp ha realitzat storyboards, il·lustracions, anuncis, campanyes i dissenys corporatius. Paral·lelament, ha exercit de caricaturista autònom desenvolupant un estil contemporani, personal i fresc. El nom de Jate el va inspirar la cançó Hateful de The Clash. L’autor, en una adaptació fonètica, va canviar la H per una J.

El juliol del 2014 va complir un dels seus somnis professionals, va començar a col·laborar a El Jueves com a caricaturista i dibuixant d′actualitat, i ho continua fent l’any 2023 amb el canvi de la revista a publicació mensual. L’autor és un fidel seguidor de l′actualitat política i busca entendre què passa i per què, per poder transmetre opinions clares amb les seves vinyetes.

Entre els seus referents al món del dibuix es pot citar Cesc, Quino o El Perich, i també Joan Tharrats, Manel Fontdevila, Albert Monteys, Igor, López Rubiño, Paco Alcázar o Flavita Banana. Entre els seus dibuixants admirats sempre li ha fet molta gràcia la sorna i el tipus d′humor de Toni Batllori. A l′apartat purament gràfic li interessen autors com Guillermo, Tha, Duarte (de Miki i Duarte), Raúl Ariño o Pepe Farruco. Al capítol internacional segueix l’obra de Mike Lester i admira l′esperit transgressor i la simplicitat gràfica de la revista Charlie Hebdo.

Com a humorista busca mostrar un cert sarcasme o ironia als textos. Tracta de combinar una bona idea amb un dibuix potent, encara que li agrada alternar acudits sense text amb altres en què la gràfica no és tan important.

En les caricatures, diferencia el que són vinyetes d′humor gràfic de les que estan destinades a la il·lustració editorial. A les més humorístiques busca que siguin gracioses, expressives i atractives canviant d′estil segons el mitjà on es publiquessin i l′espai del què es disposi.

Per fer una bona caricatura bascula entre dos eixos: la semblança i l′exageració. A diferència d′un retrat, a la caricatura cal oblidar-se de la realitat, la simetria o les proporcions. Cal exagerar certs trets sense que per això disminueixi la semblança. També cal saber mirar i destriar quines línies ressaltar i quines obviar o fins i tot eliminar. En qüestió d′estil adora el minimalisme i la taca. Les caricatures que més valora són les que representen una persona amb els mínims traços possibles i, si és possible, afegir-hi unes taques de tinta.

Actualment ven làmines pròpies amb il·lustracions de tota mena generalment dedicades a un panorama ampli de personatges. Publica vinyetes d′humor gràfic a mitjans locals i també encara publica il·lustracions per a articles a mitjans com La Marea o El Confidencial / Vanitatis combinant caricatures amb il·lustracions de tall més refinat.

Tot i que augura un futur fosc a la seva professió, creu que amb els dibuixos es pot oxigenar tant de text i fotografia en les publicacions. Els dibuixos poden donar més categoria i nivell al medi. Pensa que l′empremta i el valor afegit d′un creador visual, amb el seu estil personal, únic i diferenciador, sempre serà millor que una imatge d’arxiu o generada a través d′una IA.

 

Publicacions: Cretino, El Confidencial Vanitatis, El Tío Saín, El Faro de Cartagena, El Jueves, La Marea, La Opinión

Compartir