El botones Sacarino

La sèrie va néixer amb el títol de El botones Sacarino, de “El Aullido Vespertino”, en el moment en què El DDT estava a punt de fer el canvi a revista d’humor per adults. Fins l’any 1967, Sacarino treballava a la redacció d’un diari fictici en historietes en les que evidenciava la seva malaptesa, el seu esperit anàrquic i la seva poca voluntat per fer els encàrrecs que li feien. L’ambient d’oficina sinistre es va mantenir l’any 1967, quan El DDT va canviar d’orientació, convertint-se en una revista juvenil de Bruguera amb el títol de DDT. Des d’aleshores, amb el títol d’El botones Sacarino, la sèrie es va ambientar a la redacció de la pròpia DDT, amb l’aparició d’alguns redactors reals. El personatge del director de la revista tenia inicialment el rostre del director de publicacions d’Editorial Bruguera, Rafael González, però aquest va fer que Ibáñez canviés la seva cara a partir de la quarta entrega de la sèrie.

Les aventures de Sacarino es concentren en les malifetes del personatge central, sempre causades per la mala sort i la seva ineptitud, que tenen com a víctimes al director, sobretot, i al president. El botones Sacarino és una de la sèries més famoses de Francisco Ibáñez, fins al punt que l’any 1975 Bruguera li dedicaria dues capçaleres: Sacarino i Súper Sacarino.

En realitat, Sacarino està clarament inspirat en Spirou i Sergi Grapes (Gaston Lagaffe), dos personatges realitzats per l’humorista belga Franquin al setmanari Spirou.

 
Personajes

Sacarino

Un chico bonachón, relajado, no demasiado despierto e incluso bastante despistado, pero siempre predispuesto a cumplir con sus obligaciones. También es indolente y algo gandul, pero suele tener iniciativa e incluso es capaz de aplicarse en algunos inventos algo estrafalarios. Sin embargo, la buena voluntad no es suficiente y sus acciones, a causa de su incompetencia, suelen convertirse en actos vandálicos, de los que el director y el presidente de la redacción donde trabaja reciben la peor parte.

El director

Personaje sin nombre, director de la revista DDT. Es un hombre con muy malas pulgas que, a raíz de los desmanes de Sacarino, acaba siempre siendo víctima de la ira del presidente de la empresa.

El presidente

El empresario que dirige la editorial con mano de hierro. Suele ser objetivo de las tropelías de Sacarino e, indirectamente, de la ineficacia del director, a quien siempre echa la culpa de todo lo que ocurre en redacción.