L’exposició «Humor gràfic català en temps difícils» es va poder veure del 5 d’abril al 6 de maig de 2018 a la Sala d’Exposicions de la Fàbrica de l’Humor a Alcalá de Henares. La mostra fou organitzada per l’Institut Quevedo de les Arts de l’Humor de la Fundació General de la Universitat d’Alcalá i per la Fundació Gin (Humoristan), i comissariada per Jordi Riera Pujal. Agraïm la generosa col·laboració dels autors representats en aquesta exposició.
Fa cent anys el filòsof Francesc Pujols va assegurar que els catalans, en ser fills de la terra de la veritat, tindrien totes les despeses pagades allà on anessin. La profecia sembla que no s’ha complert, de moment. Però, rendint homenatge a l’escriptor i filòsof, hem volgut reunir «les veritats» gràfiques del gènere de l’humor dels millors professionals del medi nascuts a Catalunya o que hi estan molt vinculats.
Barcelona, ja des del llunyà Sexenni Democràtic (1868-1874), es va constituir com un dels principals centres editors de la premsa humorística i satírica del país. Al llarg de la història han brillat noms de dibuixants com Apel·les Mestres, Cornet, Apa, Junceda, Opisso, Castanys, Escobar, Muntañola, o els més recents Cesc, Perich o Ivà.
Aquesta mostra pretén mostrar el treball talentós de la formidable generació d’autors que publica actualment. Les vinyetes, majoritàriament escollides per dibuixants, són una mostra de la gran riquesa d’estils gràfics, d’una variada diversitat d’opinions i de les diverses maneres d’abordar el gènere de l’humor. Els formats que el plasmen també són variats i van des de l’acudit gràfic fins al còmic, passant per la caricatura i la tira humorística.
Els dibuixants estan connectats amb la realitat, ens la presenten com si fos una crònica sintetitzada i ens la interpreten. Òbviament, el moment políticament complicat que viu la societat catalana és present en moltes de les vinyetes exposades, però també hi són molts altres temes socials o existencials.
Els professionals del sector viuen moments molt difícils, més enllà dels temes judicials. Moltes capçaleres han renunciat a mostrar humor gràfic en les seves pàgines per temes econòmics. D’altres paguen molt poc per aquestes col·laboracions. Actualment qualsevol persona pot penjar una vinyeta d’un dibuixant a les xarxes socials sense pensar en els drets d’autor. El fet dona repercussió a la vinyeta, però contribueix també a la perillosa percepció de moltes persones que no cal pagar els dibuixants per la seva feina, i això complica el futur de la professió.
