Bibliografia

Altarriba, Antonio:

La España del Tebeo. La historieta española de 1940 a 2000, Espasa Calpe, Madrid, 2001.

Conde Martín, Luis:

El humor gráfico en España, Asociación de la Prensa de Madrid, Madrid, 2005.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso, Editorial Sinsentido, Madrid, 2000.

Escobar, Josep:

Zipi y Zape, Clásicos del humor, números 4, 12, 22, RBA, Barcelona, 2009.

Escobar, Josep:

Zipi y Zape, Lo mejor del cómic español, El Mundo/ Ediciones B, Madrid, 2006.

Escobar, Josep:

Lo mejor de Escobar, Súper humor clásicos, número 5, Ediciones B, Barcelona, 2008.

Escobar, Josep:

Super humor Zipi y Zape, 14 números, Ediciones B, Barcelona, 1993-2004.

Escobar, Josep:

Zipi y Zape, edición coleccionista, 61 números, Salvat Editores, Barcelona, 2012-2014.

Escobar, Josep:

Zipi y Zape, Col·lecció d'àlbums en català Mestres de l'humor, números 2, 4, 5, 8, 12, 16, 20 i 25, Ediciones B, Barcelona, 1987-1990.

Frattini; Eric y Palmer; Óscar:

Guía básica del cómic, Nuer Ediciones, Torrejón de Ardoz, 1999.

Guiral, Antoni:

Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera (1945-1963), Ediciones El Jueves, Barcelona, 2004.

Guiral, Antoni; Soldevilla, Joan Manuel:

El mundo de Escobar, Ediciones B, Barcelona, 2008.

Ramis, Juan Carlos; Cera, Joaquín:

Zipi y Zape, el laboratorio secreto, Ediciones B, Barcelona, 2001.

Reyes, J. Luis:

Zipi y Zape y el club de la canica, Ediciones B, Barcelona, 2013.

Soldevilla, Joan Manuel:

El pare de Carpanta i Zipi y Zape. Josep Escobar o la lluita contra el silenci, Pagès Editors, Lleida, 2005.

Vázquez de Parga, Salvador:

Los cómics del franquismo, Planeta, Barcelona, 1980.

Zipi y Zape

Zipi y Zape (en els inicis Zipi y Zape hermanos) van ser creats l’any 1948 per a la revista Pulgarcito, i va asssolir un èxit extraordinari durant la postguerra. Les seves histories van ser traduides a diverses llengües, entre elles el català. A partir de 1971 la sèrie ja tenia capçaleres pròpies: la setmanal Zipi y Zape (1972-1994), la mensual Super Zipi y Zape (1973-1983) i també el Zipi y Zape Especial (1978-1986). Els personatges van triomfar gràcies al geni humorístic i la gràcia del dibuixant Josep Escobar i Saliente (1908-1994), que en va ser el pare. Escobar va ser un dels millors autors de personatges de la seva época, com ho proven les seves creacions més conegudes: el sempre afamat Carpanta;, Doña Tula, suegra (que va tenir problemes amb la censura franquista, que opinava que aquesta sèrie posava en perill l'harmonia matrimonial) o Petra, criada para todo, entre d’ altres. L’autor confessava que tenia una especial predilecció per Zipi y Zape i per Carpanta perquè deia que eren els autèntics antiherois, que reflectien els problemes del carrer i els conflictes de molts ambients familiars. Actualment, encara que l’entorn històric és molt diferent del de postguerra, els nens segueixen compartint bona part dels problemes familiars que tenien els dos famosos bessons.

Escobar va treure els noms dels protagonistes del diccionari de la RAE, que ens informa que “zipizape” vol dir literalment “Riña ruidosa o con golpes”. Els germans eren bessons i tenien al voltant dels deu anys d'edat. Es diferenciaven només pel color dels cabells, perquè l'un era ros i l’altre morè. Però els dos eren igual de trapelles i interpretaven les ordres a la seva manera, la qual cosa provocava una multitud de situacions còmiques per a desesperació del seu pare, el senyor Pantuflo Zapatilla. El seu progenitor era presentat com a catedràtic de matèries tan importants com la Numismàtica, la Filatèlia i la Colombofília i castigava els errors i les malifetes dels seus fills de manera dràstica, fins i tot perseguint-los amb el pica-matalassos a la mà.

El primer episodi de la sèrie va aparèixer al número 58 de Pulgarcito l'any 1948, tot i que Escobar ja havia publicat anteriorment alguna sèrie més o menys similar, inspirant-se en la tradició d'aventures en format còmic de nens trapelles a Alemanya i a Estats Units. La sèrie va tenir un èxit immediat i va sortir a altres publicacions de Bruguera com Super Pulgarcito (1949), Ven y Ven (1959), Gran Pulgarcito (1969) i Mortadelo (1970). La sèrie va estar entre les més venudes i traduïdes de les que va publicar l'Editorial Bruguera, només superada pel Mortadelo y Filemón de Francisco Ibáñez.

L’any 1986, quan l'Editorial Bruguera va patir una forta crisi econòmica i va acabar tancant, Escobar va crear uns bessons similars que es deien Terry y Moto per a la revista Guai, d'Ediciones Grijalbo. La nova sèrie no va durar gaire perquè Ediciones B va comprar l’Editorial Bruguera (amb el seu fons històric) i Escobar es va integrar en el nou projecte, reprenent els seus personatges.

Escobar va morir l’any 1994, i semblava que la sèrie també havia arribat al seu final però sis anys més tard la família va donar permís al dibuixant gallec Juan Carlos Ramis i al guionista català Joaquim Cera per continuar les aventures de la parella dins d’Ediciones B. Zipi y Zape van tornar a fer de les seves entre els 2000 i 2001, però res no era igual que abans i, al cap d'un parell d'anys, es van veure obligats a donar per acabada aquesta sèrie.

En un principi, les històries tenien d’1 a 8 pàgines, però en van arribar a tenir 48 quan Zipi i Zape van començar a protagonitzar àlbums en format franco belga, a partir de l’any 1970. Els inicis de la sèrie són segurament els més interessants a causa de la intensitat crítica i gràfica, ja que encara no hi havia una regulació especifica sobre les normes que havia de complir la premsa infantil. Aquell humor més eixelebrat  va haver de baixar d’intensitat a partir de 1955 amb l’entrada en vigor d’unes normes censores especíifiques per les publicacions infantils. Amb el anys, la sèrie va passar a retratar la vida de la creixent classe mitjana i s’adreçava a un públic més infantil. Zipi y Zape va esdevenir una sèrie clàssica i atemporal.

A principis dels anys 50, Escobar va realitzar diversos relats animats dels seus personatges per a Cine Skob i Cine Syuk, un sistema de projecció d’invenció pròpia. Finalment, l'any 1982 el xilè Enrique Guevara va rodar Las aventuras de Zipi y Zape amb personatges reals, protagonitzats pels bessons Valtuille i amb aparicions de Joan Monleón, Marta Angelat, Alfred Luchetti, Mari Santpere o Amparo Moreno, entre d’altres. Més endavant, l’any 2004, la productora BRB Internacional (propietat de Claudio Biern) va produir una sèrie d'animació per la televisió i el 2005 es va rodar, directament per a DVD, la pel·lícula d'animació Las monstruosas aventuras de Zipi y Zape. El 2013, amb imatge real i dirigida per Óscar Santos, es va fer la pel·lícula Zipi y Zape y el Club de la canica i el 2015 es va rodar una seqüela de l'anterior, Zipi y Zape y la isla del capitán. També s'han fet diversos videojocs relacionats amb aquests famosos bessons.

Publicacions: Bruguelandia, DDT, Gente Menuda, Gran Pulgarcito, Guai!, Jordi, Magos de la Risa, Mortadelo, Mortadelo Gigante, Pirulete, Pulgarcito, Super Carpanta, Super Pulgarcito, Super Tío Vivo, Super Zipi y Zape, Tío Vivo, Ven y Ven, Zipi y Zape.

Personajes

Zipi y Zape

Són uns germans bessons idèntics que només es diferencien pel color dels cabells i perquè en Zipi és del Real Madrid i en Zape del Barça. Entremaliats, però de bons sentiments, el seu problema és que interpreten les ordres a la seva manera, la qual cosa genera situacions esperpèntiques per a desesperació del seu pare.

Don Pantuflo Zapatilla

El pare dels bessons. Catedràtic de matèries poc usuals, és un home d'una certa edat, obès, amb grans patilles i bigoti. Els seus fills són el seu calvari i quan s'empipa amb ells els persegueix armat d'un pica-matalassos. En els primers episodis es deia Raguncio Feldespato.

Jaimita Llobregat

És la mare soferta. Prima, pentinada amb un gran tupè i gairebé sempre vestida amb jerseis de coll alt. En alguns episodis s'ha dit Passarell.

Miguella Llobregat

La germana de Jaimita, grassa i mare de Sapientín.

Sapientín

Cosinet superdotat que prefereix estudiar a divertir-se. És un “empollón”, i els dos bessons tot sovint li demanen que els faci els deures, cosa que no sempre aconsegueixen.

Avis Zapatilla

Els pares de Don Pantuflo. Fan regals als nens i sovint els tenen a casa seva, tot i que diuen que el millor moment d'aquestes visites és quan els nens marxen.

Don Miervo

És el mestre de l’escola de Zipi i Zape, panxut i molt gras, casat amb Doña Hipotenusa.

Peloto Chivátez

El bocamoll de la classe, enemic acèrrim dels dos bessons. Prim i morè, amb pinta de dolent de pel·lícula, suborna el mestre a base de regals, que treu de la botiga del seu pare. En els primers episodis es deia Pelotín Cepillez.

Senyors Plómez

Amics pesats de la família. Quan els visiten, els bessons fan tot el possible per tal que se'n vagin com més aviat millor.

Don Ángel

Policia del barri, bona persona i amic dels bessons.

Sabióndez, Lechuzo López, Pituso, Lelo...

Alguns dels companys de classe dels bessons.