Visiones de Hollywood
Bibliografia

Giralt, Lluís:

Els dibuixants del TBO. Dibuixos originals 1917-1960, Museu Etnogràfic Vallhonrat, Rubí, 2003.

Guiral, Antoni:

Del tebeo al manga: Una historia de los cómics, volumen 8, Panini Comics, Torroella de Montgrí (Girona), 2011.

MORENO SANTABÁRBARA, Federico:

“El cine en TBO”, TBO. Edición coleccionista. 1956-1957, (entrega 23, volumen 24), Editorial Salvat, Barcelona, 2011.

Segura, Rosa:

Ediciones TBO, ¿dígame?, Diminuta editorial, Barcelona, 2014.

VV.AA.:

Historia de los Comics, 4 tomos, Toutain Editor, Barcelona, 1982.

VV.AA.:

Tebeos. Las revistas infantiles, Asociación Cultural Tebeosfera, Sevilla, 2014.

Visiones de Hollywood

El cinema i el còmic van sorgir de manera gairebé simultània i es van convertir en dos dels mitjans de comunicació més populars i característics del segle XX. Si bé són molt diferents en molts aspectes (un es basa en la imatge en moviment i l’altre en una successió d’il·lustracions estàtiques), també presenten moltes similituds significatives, com el fet que ambdós narren històries a través d’imatges, o la nomenclatura dels plans i enquadraments que fan servir. A més, al llarg de la seva història s’han influenciat mútuament i molts dels personatges i sèries nascuts en un mitjà han acabat passant a l’altre, i viceversa.

Molt aviat, les revistes infantils van començar a dedicar espai al món del cinema. TBO no va ser una excepció i des de 1935 va acollir a les seves pàgines la secció Visiones de Hollywood, títol en què el nom de l’anomenada Meca del Cinema s’entenia com a sinònim de la cinematografia mundial i no només de la nord-americana. Jean Rapsomanikis, dibuixant d’origen grec establert a Barcelona, era l’encarregat d’il·lustrar els textos de Joaquim Buïgas, editor i director de TBO. En aquesta primera etapa, caracteritzada per un cert humor ingenu, la sèrie oferia a cada episodi una breu biografia d’alguna celebritat cinematogràfica (generalment actors i actrius, tot i que també algun director) en forma d’historieta de mitja pàgina, amb dues tires horitzontals de vinyetes. Naturalment, la veracitat de les dades que s’oferien era més que dubtosa, donat que els estudis solien proporcionar als mitjans currículums degudament “arreglats” amb finalitats publicitàries. Gloria Swanson, Robert Donat, Charles Chaplin, Jackie Cooper, Dolores Costello o John Barrymor van ser algunes de les estrelles que van protagonitzar la sèrie en aquesta primera etapa, que va finalitzar pocs mesos després de l’inici de la Guerra Civil, quan Rapsomanikis es va traslladar a San Sebastian, ciutat on va morir poc després.

En acabar el conflicte bèl·lic, la sèrie va reaparèixer a l’etapa sense numerar de TBO, quan cada quadern duia una capçalera lleugerament diferent per simular ser un llençament unitari i així poder-se publicar malgrat no disposar dels permisos obligatoris imposats a les publicacions periòdiques. Artur Llorens Opisso, que signava amb el pseudònim Antares, es va encarregar dels textos d’aquesta nova etapa dibuixada per A. Mestre (Albert Mestre Moragas) i, ocasionalment, Ayné (Antoni Ayné), que va arrencar ocupant una pàgina sencera, però aviat va tornar al seu format anterior. Es prestava una atenció especial a la infància i la joventut dels personatges biografiats i als seus esforços per obrir-se pas en el difícil ofici del cinema, així com a la seva vida familiar i aficions després d’arribar a la fama, tot i que la veracitat de moltes de les afirmacions que es feien en aquesta època seguia sent tan dubtosa com durant el període anterior. Johnny Weissmuller, Lucille Ball, James Stewart, Ava Gardner, Burt Lancaster, Walt Disney, Audrey Hepburn, Marilyn Monroe, Marlon Brando, Montgomery Clift, Dean Martin, Jerry Lewis, Ana Mariscal, Mario Cabré, Xavier Cugat, Francisco Rabal, Carmen Sevilla o Sarita Montiel van protagonitzar alguns dels episodis d’aquesta segona etapa.

L’any 1963 els guions de Visiones de Hollywood van passar a ser obra de Liza (Teresa Maria Pons), que va abandonar les biografies a favor d’una miscel·lània de notícies breus sobre el món del cinema. El 1968 Mary (Maria Urda) va assumir l’autoria dels guions i els dibuixos, però la sèrie va desaparèixer definitivament l’any següent. Amb el seu últim episodi, aparegut al número 619 amb data del 5 de setembre de 1969, es va publicar una nota de la redacció on s’explicava que s’estimava com a innecessari continuar la secció donada la proliferació de publicacions especialitzades en divulgar curiositats i anècdotes del món del cinema, però que la decisió es devia també al desig de dedicar més espai a la secció de passatemps davant la demanda de molts lectors.