Sor Angustias de la Cruz
Bibliografia

Amorós, Jordi (Ja):

Antología poética de El Papus: Sor Angustias de la Cruz, ECC, Barcelona, 2014.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Fontes, Ignacio; Menéndez, Miguel Ángel:

El parlamento de papel. Las revistas españolas en la transición democrática, Asociación de la Prensa de Madrid, Anaya, Madrid, 2004.

VV.AA.:

El Papus 1973-1983. ¡Trese año de censura!, Universidad Autónoma de Barcelona, Barcelona, 1990.

Sor Angustias de la Cruz

Sor Angustias de la Cruz és una monja obesa, sàdica, cruel i malparlada que viu i treballa amb les seves companyes de congregació en un asil per a ancians (o “cotolengo”, com l’anomenen a la sèrie). Les seves ocupacions habituals són veure la televisió (especialment sèries americanes de l’època com Los Hombres de Harrelson) i martiritzar els vells malalts, de vegades per prendre’ls les seves coses i d’altres per pura diversió. A la sèrie hi abunden l’escatologia i l’humor negre, i els pobres ancians reben tot tipus de vexacions i abusos i fins i tot alguns arriben a morir.

En algunes ocasions Ja s’inspirava en notícies reals aparegudes a la premsa, els titulars de les quals retallava i incloïa a la pàgina. Igual que en altres sèries seves i d’autors com Ivà, el llenguatge es caracteritzava per reflectir la manera de parlar del carrer, plena d’exabruptes i faltes d’ortografia deliberades que volien traslladar al paper la fonètica de la parla popular.

La secció era una crítica a l’estament eclesiàstic i a la doble moral nacionalcatòlica. El seu humor es va titllar de blasfem i immoral, i a Ja i a El Papus els va suposar un bon nombre de judicis. De fet, Ja va acabar la sèrie fent que un “funsionario” matés Sor Angustias a trets degut a les pressions editorials per fer desaparèixer la secció.

Personajes

Sor Angustias de la Cruz

Monja cruel i malparlada que es diverteix martiritzant els ancians que té al seu càrrec i organitzant concursos molt sàdics. Li encanta veure la televisió i el bon menjar i, tot i que és religiosa, no té cap fe. El personatge va aparèixer sota la capçalera d’Historias de amor y masacre abans d’obtenir el seu propi títol.

Sor Campana

La fidel companya de Sor Angustias en les seves bretolades. És una monja diminuta que sempre va tocant una campana i li riu totes les gràcies a la seva amiga.

La hermana superiora

En alguns episodis apareix la germana superiora de la congregació religiosa. El seu paper és ambivalent: de vegades és tan bèstia com la pròpia Sor Angustias, però d’altres posa fre a la protagonista o és víctima dels seus enganys.