Petra, criada para todo
Bibliografia

Guiral, Antoni:

Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera (1945-1963), Ediciones El Jueves, Barcelona, 2004.

Guiral, Antoni; Soldevilla, Joan Manuel:

El mundo de Escobar, Ediciones B, Barcelona, 2008.

Moix, Terenci:

Historia social del cómic, Bruguera, Barcelona, 2007.

Ramírez, Juan Antonio:

La historieta cómica de postguerra, Colección Memoria y Comunicación, Cuadernos para el Diálogo, Madrid, 1975.

Vázquez de Parga, Salvador:

Los comics del franquismo, Editorial Planeta, Barcelona, 1980.

Petra, criada para todo

Petra representa una figura molt habitual en els anys de la postguerra espanyola: la camperola que, davant la situació precària de l'economia familiar, emigra a la ciutat per treballar de minyona. El personatge està inspirat en una amiga de l'adolescència d'Escobar. Doña Patro, per la seva banda, representa la senyora que viu de rendes, escasses però suficients com per disposar de servei. L'element còmic neix del contrast entre camp i ciutat, entre valors rurals i urbans, entre pagesia i classe mitjana. D'altra banda, l'autor juga a donar-li la volta a l'aparent relació jeràrquica entre mestressa i criada i la dicotomia urbà-rural, i moltes vegades deixa que la senzillesa de Petra, que de vegades és simplicitat, posi en ridícul a Doña Patro.

A finals de la dècada dels cinquanta la sèrie va iniciar una curiosa i relativament breu etapa en què el pis de Doña Patro es va convertir en la Pensió Patro. Molt possiblement, les reserves econòmiques de la senyora de la casa minvaren fins al punt de veure’s obligada a admetre hostes -Don Quisquilla, Don Glotonis o Doña Clotilde, entre d'altres- el que, per descomptat, provoca l'increment de les obligacions domèstiques de Petra. Però la segona etapa de Petra, criada para todo comença a la dècada dels seixanta quan, d'una banda, l'animadversió entre Patro i Petra mitiga antigues aspreses i, de l'altra, apareix el reflex quotidià de l'Espanya del desenvolupisme. Escobar ja havia reproduït en molts detalls la vida quotidiana d'una Espanya plena de misèries diàries que apuntaven tant a la mera supervivència física com a les complexes i distants relacions socials, i en aquesta sèrie torna a reflectir els canvis d'una nova època, tot i que exempta ara d'aquella rabiosa sàtira del passat. L'automatització de les feines de casa, per exemple, són reproduïdes a Petra, criada para todo amb la presència de la nevera, la televisió, l'aspirador, la rentadora automàtica i altres electrodomèstics. Alhora, la sèrie evidencia els canvis de costums amb la incorporació dels supermercats com a font de proveïment domèstic. Pel que fa a les relacions laborals de les protagonistes, desenvolupa un cert nivell d'igualtat entre elles que esborra d’aquesta obra d'Escobar el seu esclavisme inicial.

Personajes

Petra

És una dona conscient de les seves limitacions culturals, però també honrada pels seus orígens bucòlics. Té un sentit comú poc comú i desenvolupa una certa picaresca, fet que li permet sobreviure amb certa solvència. És una dona treballadora i animosa, però si arrufa les celles quan alguna cosa no li agrada pot esdevenir un volcà en erupció. També té un sentit de clan molt desenvolupat, cosa que la porta a ocupar-se amb cura de la seva parentela familiar.

Doña Patro

Exerceix la seva autoritat sense contemplacions i es mostra esquerpa i distant en general, però coixeja de frustració social. Malgrat que considera que el seu nivell d'intel·ligència és superior, en realitat pot arribar a ser tan o més esbojarrada i ingènua que la seva criada.