Perich-Match
Bibliografia

Cadena, Josep Maria:

el Perich. Humor sin concesiones (1941-1995), Ediciones El Jueves, Barcelona, 2005.

Perich Escala, Jaume:

Perich-Match, Colección Personalia n.º 44, El Aleph Editores, Barcelona, 2005.

Perich, Jaume:

Perich Match, Colección L’Escorpí n.º 20, Edicions 62, Barcelona, 1970.

Perich, Jaume:

Perich Match, Colección Ediciones de bolsillo n.º 140, Ediciones Península, Barcelona, 1971.

Perich-Match

Jaume Perich va començar a col·laborar amb el diari El Correo Catalán el 10 de desembre de 1967. Es tractava de dibuixar per a un diari d’orígens carlistes que en aquells anys intentava modernitzar-se en mesura del que es podia dins el context de la dictadura franquista. Va publicar els seus acudits en una secció especial anomenada Los monos de Perich. Un altre dels noms que va emprar per publicar els seus dibuixos va ser una secció anomenada Perich Match, títol que combinava humorísticament el seu cognom amb el títol de la coneguda revista francesa Paris Match. En aquesta secció barrejava els seus dibuixos amb frases breus, aforismes i jocs de paraules, una fórmula que l’autor va recuperar a mitjans de la dècada de 1970 amb Noticias del Quinto Canal i que es va convertir en un dels seus trets identitaris. En aquests dibuixos, Perich condensava un humor àcrata, corrosivament crític amb el poder alhora que comprensiu amb les febleses i contradiccions humanes.

Un llibre també titulat Perich Match va ser el primer monogràfic recopilatori dels dibuixos de l’autor. La selecció dels seus millors dibuixos de El Correo Catalán va aparèixer en una versió catalana el juny de 1970 a Edicions 62, i l’any següent en castellà a Ediciones Península. Ambdues edicions van obtenir molt d’èxit i van ser prologades per Joan de Segarra. El llibre s’ha reeditat en diverses ocasions, la darrera amb motiu del desè aniversari de la mort de l’humorista.

La secció de El Correo Catalán va ser també la base d’Autopista, el llibre que va consagrar Perich com un dels grans humoristes del país i que va marcar l’inici del boom de l’humor gràfic a la premsa espanyola durant els darrers anys del franquisme. Als seus dibuixos carregava contra el pensament conservador de l’obra religiosa Opus Dei, o contra els poders fàctics. Una selecció de material de l’obra de Perich va integrar l’exposició «Perich y Autopista, humor sin peajes», que des de 2012 s’ha pogut veure a diferents localitats.

El llibre Perich Match ha quedat com un referent humorístic històric, social i cultural de l’Espanya de pretransició.