Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Guiral, Antoni:

Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986), Magnum ; 7, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2007.

Guiral, Antoni:

Del tebeo al manga: Una historia de los cómics, volumen 8, Panini Comics, Torroella de Montgrí (Girona), 2011.

Guiral, Antoni:

El universo de Ibáñez, de 13, rue del Percebe a Rompetechos, Ediciones B, Barcelona, 2009.

Ibáñez, Francisco:

El F. Ibáñez más clásico, Colección Súper Humor Clásicos, nº 3, Ediciones B, Barcelona, 2006.

Ibáñez, Francisco:

Pepe Gotera y Otilio, Clásicos del Humor, nº 3, RBA, Barcelona, 2009.

Ibáñez, Francisco:

Pepe Gotera y Otilio. Campeones del desastre, Colección Supercomics, nº 13, Ediciones B, Barcelona, 2003.

Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio

Nascuda gràcies a l’ampliació de pàgines de la segona època de la revista Tío Vivo, Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio és una sèrie en la qual un patró i el seu ajudant s’encarreguen d’arreglar avaries i estralls de tota mena a les cases dels seus clients. Pepe Gotera, el cap, que va de setciències, és en realitat gairebé tan matusser i destraler com el seu ajudant Otilio. El final de cada historieta mostra normalment l’enfrontament de la persona que els ha encarregat la feina amb la catàstrofe causada per l’ineptitud dels protagonistes. La relació que s’estableix entre els caràcters marcadament diferents d’en Pepe i l’Otilio i la seva habilitat innata per no fer res del dret és el detonant de les numeroses situacions còmiques de la història.

A l’època en què va crear aquesta sèrie, l’Ibáñez ja era un dibuixant i narrador amb un estil plenament consolidat. La trama general li serveix perfectament per aconseguir unes vinyetes plenes de dinamisme i gags gràfics. Moltes de les historietes (sempre de dues pàgines) tenen un ritme vertiginós i desprenen acudits complementaris que no deixen descansar al lector.

Pepe Gotera y Otilio, que va gaudir de la cimera del seu èxit a finals dels anys seixanta i principis dels setanta, va passar a convertir-se en la sèrie estrella de les revistes DDT i Súper DDT, i en va ocupar les portades entre 1972 i 1978. El 1985 els personatges d’Ibáñez van passar a gaudir d’una revista pròpia, que tenia el mateix nom que la sèrie, encara que només va durar quatre números. La popularitat de la sèrie, juntament amb el fet que l’Ibáñez només tenia un llapis per dibuixar i no donava l’abast amb la gran quantitat de personatges que mantenia en producció contínua, va afavorir moltes portades i historietes apòcrifes. Moltes d’aquestes pàgines les va dibuixar en Martínez Osete.

A banda d’això, la presència més recent de Pepe Gotera y Otilio es pot rastrejar a l’aventura de Mortadelo y Filemón titulada ¡El dos de mayo! (2008), en la què apareixen esporàdicament interpretant dos personatges històrics de principis del segle XIX: en Luis Daoíz i en Pedro Velarde.

Encara que mai es reconegués oficialment, és evident que l’esperit de Pepe Gotera y Otilio està molt present a la sèrie de televisió d’Antena 3 Manos a la obra, de la qual es van emetre 130 episodis entre 1998 i 2001. Manos a la obra estava protagonitzada per “dos manetes matussers”: Benito (Carlos Iglesias) i Manolo (Ángel de Andrés), personatges que la cadena va recuperar de nou el 2006 a la sèrie Manolo y Benito Corporeison, de la qual només es va emetre una temporada.

Personajes

Pepe Gotera

És el cap del duet protagonista, un home amb bigoti i barret que es mostra com un manaire poc amic de treballar.

Otilio

L’ajudant d’en Pepe, un homenot que sempre vesteix granota blava de feina, sempre té gana i sempre té molt bones intencions que sempre acaben en catàstrofe.