Pascual, criado leal
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Guiral, Antoni:

Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera (1945-1963), Ediciones El Jueves, Barcelona, 2004.

Nadal, Ángel:

Pascual, criado leal, Clásicos del humor, nº 32, RBA, Barcelona, 2009.

Pascual, criado leal

Pascual, criado leal és una sèrie creada per Nadal en què l’autor va evidenciar les seves dots com a guionista i dibuixant elegant i eficaç. A la societat espanyola de postguerra dels anys cinquanta hi circulaven molts exemples d’aristòcrates i rendistes vinguts a menys que intentaven aparentar un rang i una fortuna que ja els quedaven molt lluny. El “senyor” de Pasqual era envejós, gasiu i malhumorat, i li agradava guanyar diners de la manera més fàcil possible i, lògicament, sense treballar. Al “senyor” li agradava envoltar-se només de gent de la mateixa classe social en un món en què les aparences eren el més important. Pasqual guardava les formes com a criat disciplent i servicial, però no deixava de mostrar la seva picardia de tant en tant. El seu coneixement del caràcter indolent i superficial del seu senyor li donava peu a aprofitar-se’n en algunes ocasions.

En Nadal va crear una sèrie excel·lent, protagonitzada per personatges molt oposats i dominada per la relació amor-odi entre amo i criat. A finals dels anys cinquanta, Nadal, descontent amb les condicions laborals de Bruguera, va abandonar l’editorial i va passar a treballar per lliure, bàsicament per a mercats estrangers.

Personajes

Pascual

Pascual

Un criat calb, de llargues patilles, gros i fort. Sempre porta l’uniforme clàssic de majordom, i es posa corbatí i barret fort quan surt al carrer.

El seu “senyor”

Un home baixet, amb un bigoti i un cabell molt ben pentinats. Sempre duu monocle, símbol de l’aristocràcia d’altres temps.