Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Picanyol:

Ot, el bruixot 2, Norma, Barcelona, 2010.

Picanyol:

Ot, el bruixot 3, Norma, Barcelona, 2011.

Picanyol:

Històries d’una pensió, Editorial Barcanova, Barcelona, 2012.

Picanyol:

Ot, el bruixot 1, Editorial La Galera, Barcelona, 1998.

Picanyol:

Ot, el bruixot 2, Editorial La Galera, Barcelona, 1998.

Picanyol:

Ot, el bruixot 3, Editorial La Galera, Barcelona, 1998.

Picanyol:

Ot, el bruixot 4, Editorial La Galera, Barcelona, 1998.

Picanyol:

Ot, el bruixot 5, Editorial La Galera, Barcelona, 1999.

Picanyol:

Ot, el bruixot 6, Editorial La Galera, Barcelona, 1999.

Picanyol:

Ot, el bruixot 7, Editorial La Galera, Barcelona, 2000.

Picanyol:

Ot, el bruixot 8, Editorial La Galera, Barcelona, 2000.

Picanyol:

Ot, el bruixot 1, Norma, Barcelona, 2009.

Riera Pujal, Jordi:

El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011), Ediciones Glénat, Barcelona, 2011.

Ot el bruixot

Ot el bruixot és una de les sèries més importants del còmic català, no només per la seva longevitat (gairebé quaranta-cinc anys d’aparició ininterrompuda a les pàgines de Cavall Fort) sinó per la qualitat, el rigor i la coherència de fons i forma al llarg de les més de mil cinc-centes tires publicades.

La sèrie pren com a protagonista un bruixot atemporal que fa servir els seus poders per fer encanteris amb els quals resoldre les diverses situacions a què s’enfronta. Amb format vertical, i amb un nombre variable de vinyetes (que poden anar d’una fins a cinc) el protagonista sovint actua amb un cert aire juganer, una mica trapella, encara que desterrant qualsevol tipus de malícia. Sempre en blanc i negre i amb un dibuix net i clar, deutor de l’admiració de l’autor per l’obra d’Hergé i la línia clara, les simpàtiques peripècies del protagonista, sovint acompanyat de la seva muller o d’un mussol, sempre es mostren senzilles, transparents, buscant el gag i resolent-lo amb una habilitat i una efectivitat que demostren un perfecte domini dels mecanismes del gènere.

Aquest tipus de tira, anomenat en anglès daily strip, és una tira de còmic tradicionalment publicada a premsa, i ha donat fruits extraordinaris en la història del mitjà amb fites excepcionals com Dick Tracy, Peanuts, Garfield o Calvin and Hobbes, en l’àmbit internacional. En la tradició hispànica destaca la popularitat de Mafalda i, ja en el terreny peninsular, cal evocar aportacions com Quico el progre, de José Luís Martín. En el cas específicament català, a causa de l’absència d’una premsa regular durant decennis, destaca El bon Jan, d’Alfons Figueres, publicat al diari Avui. Ot el bruixot, des d’aquesta perspectiva, constitueix una singular raresa dins el panorama del còmic català ja que utilitza el format de la tira però no per a un diari, sinó per a una revista de periodicitat setmanal o quinzenal, Cavall Fort. Aquesta particular aposta de Picanyol va trobar una resposta sòlida i permanent per part del públic lector fins al punt d’esdevenir, al costat de Jep i Fidel de Josep Maria Madorell, un dels senyals d’identitat de la publicació.

Una bona mostra de la popularitat del personatge és l’edició de diversos àlbums recopilatoris de les tires del personatge i, d’una manera prou especial, el transvasament al món dels videojocs pedagògics en la forma dels molt populars Otijocs, esdevenint un dels pocs personatges que, gràcies al talent del seu creador, han sabut adaptar-se a nous formats comunicatius sense perdre la seva identitat. Una darrera dada: des de 1997, més de cinc mil nens catalans han estat inscrits amb el nom d’Ot al registre civil. Així doncs, no es pot menystenir la importància de Picanyol i el seu personatge en aquesta singular nominació de tants ciutadans.

Personajes

Ot

Un bruixot una mica trapella que sempre utilitza les seves extraordinàries habilitats.

Berta

L’esposa de l’Ot, geniüda i amb una tendència irrefrenable a perseguir el seu marit armada amb una escombra.

El policia

En la tradició de les pel·lícules de Charlot, sovint intenta reprimir les accions de l’Ot.

El mussol

Espectador i, sovint, víctima de les peripècies de l’Ot.