Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso, Editorial Sinsentido, Madrid, 2000.

Guiral, Antoni:

Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986), Magnum ; 7, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2007.

Mi tío Magdaleno

El naixement de El DDT, una nova revista més adulta dins de l’editorial Bruguera, va promoure la creació de diverses sèries d’historietes. Conti, un especialista en l’art de dibuixar acudits gràfics, va crear Mi tío Magdaleno. Aquesta popular historieta destacava pel seu humor absurd i el caire surrealista de les seves historietes. Conti era un agut observador de la realitat, i disposava d’un bon arsenal de situacions a les que podia treure partit còmic. En aquesta sèrie destaca la capacitat de l’autor per narrar les anècdotes pràcticament sense emprar bafarades. Els seus dibuixos sintètics i el seu estil molt personal, de traç segur, aconsegueix una feina narrativa plenament efectiva.

Mi tío Magdaleno constava només de sis vinyetes que resultaven del tot suficients per explicar de manera absolutament efectiva el gag ideat per l’autor. La sèrie es va acabar el 1957 quan el dibuixant va deixar Bruguera. El 1959 la sèrie va tornar, ara a les pàgines de Ven y Ven, abandonant el bitò pel color. Va ser llavors quan va passar a les quatre vinyetes en format vertical. El personatge tornaria a finals dels anys seixanta a Jabato Color, recuperant les historietes inicials.

Mi tío Magdaleno era una historieta senzilla sobre una persona anodina i gris que passeja per la vida sense mostrar massa entusiasme per res. Sol exhibir un caràcter tranquil i pragmàtic quan s’enfronta a les situacions que li passen.

Personajes

Magdaleno

Un personatge sempre vestit amb americana i corbata que es passeja per la ciutat amb bufanda i barret. A la seva cara hi destaquen un nas enorme i unes ulleres gruixudes que impedeixen veure-li els ulls. Amb el temps, anirà perdent cabell, i la seva aparença indicarà que es va fent gran.