Martínez el Facha
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Kim:

Martínez el facha. Gastaos toda la pasta, Colección El Jueves, Ediciones El Jueves/RBA, Barcelona, 2007.

Kim:

Martínez el facha. La transición, Colección Luxury Gold, Ediciones El Jueves/RBA, Barcelona, 2007.

Kim:

Martínez el facha. Tiempos modernos, Colección Luxury Gold, Ediciones El Jueves/RBA, Barcelona, 2008.

Kim:

Martínez el facha. Lo mejor de Martínez el facha, 10 cuadernos, Sol, Madrid, 2011.

Kim:

Martínez el facha. ¡¡Esto se hunde!!, Edicions de Ponent, Onil, 2013.

Kim:

Martínez el facha. España para los españoles, Colección Nuevos pendones del humor, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2000.

Kim:

Martínez el facha. ¡¡Arrasando!!, Colección Nuevos pendones del humor, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2000.

Kim:

Martínez el facha. Vacaciones en el pueblo, Colección Nuevos pendones del humor, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2006.

Kim:

Martínez el facha, Colección Lo más mejor de..., Ediciones El Jueves, Barcelona, 2004.

Kim:

Martínez el facha, Colección Clásicos El Jueves, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2006.

Martínez el Facha

Quan va néixer la revista El Jueves (1977) al dibuixant Kim (Joaquim Aubert) li va tocar donar vida al personatge “feixista” de la publicació. En plena època de transició política, on tot el “personal” franquista s’anava adaptant (o no) a la nova situació, les històries que Kim plantejava eren de plena actualitat. El dibuixant, que era fill d’un represaliat, havia experimentat de primera mà la idiosincràsia del pensament “carca” de la dictadura i el que suposava, de manera que només va haver de posar el dia els seus coneixements llegint llibres falangistes per poder treure punta als arguments de la sèrie. Martínez el facha és una venjança contra el règim franquista i una sàtira esmolada sobre els elements més reaccionaris de la societat espanyola.

En contrast amb Martínez, que és un home d’ultratreta convençut, els seus companys ho són més aviat per interès. El grup sempre busca maneres d’aconseguir diners fàcilment, tot i que les situacions aparentment normals en què es troben sempre tenen finals esbojarrats. L’humor desdramatitza els arguments de la sèrie, però alhora no deixa de retratar una realitat i política present.

Durant dècades, la sèrie ha estat una de les més llargues i apreciades pels lectors d’El Jueves. L’autor és conscient de la semblança entre el seu personatge principal amb l’actor mort recentment José Sazatornil, amb qui sempre s’havia comptat en el cas de que es fes una adaptació cinematogràfica de la sèrie, tot i que la possibilitat mai es va concretar. Tot i així, el dia de la Hispanitat de 2011, Martínez el Facha, interpretat per l’actor Manuel Manquiña, va estrenar un vídeoblog on va comentar temes com l’homosexualitat, la religió, els immigrants, la llibertat de premsa, l’energia nuclear o la unitat d’Espanya, des del seu particular punt de vista.

Personajes

Martínez

Florentino, un home jubilat, veterà de la División Azul. És un feixista convençut que creu realment que la seva ideologia és la millor opció de govern per al país.

Adolfito

És l’amic de l’ànima de Martínez, i un gran amant d’anar de putes.

El Padre Bocquerini

Un cura argentí golut i d’ideologia ultradretana.

La señora Martínez

La dona del protagonista. Molt seductora, té una gran propensió a fer el salt al seu marit.

El señor Morales

President del partit d’ultradreta al qual pertany Martínez. Un home tèrbol i caradura que intenta aprofitar-se de la situació i de la ingenuïtat dels afiliats al seu partit.

Francisquito

El nét de Florentino (Martínez, el Facha)

Don Florián

Un banquer que representa la vella dreta adaptant-se a la nova època.

La Condesa

Un personatge lligat a l’aristocràcia amb moltes idees (totes tradicionalistes) per salvar el país o ajudar els seus amics.