Martínez el Facha

Quan va néixer la revista El Jueves (1977) al dibuixant Kim (Joaquim Aubert) li va tocar donar vida al personatge “feixista” de la publicació. En plena època de transició política, on tot el “personal” franquista s’anava adaptant (o no) a la nova situació, les històries que Kim plantejava eren de plena actualitat. El dibuixant, que era fill d’un represaliat, havia experimentat de primera mà la idiosincràsia del pensament “carca” de la dictadura i el que suposava, de manera que només va haver de posar el dia els seus coneixements llegint llibres falangistes per poder treure punta als arguments de la sèrie. Martínez el facha és una venjança contra el règim franquista i una sàtira esmolada sobre els elements més reaccionaris de la societat espanyola.

En contrast amb Martínez, que és un home d’ultratreta convençut, els seus companys ho són més aviat per interès. El grup sempre busca maneres d’aconseguir diners fàcilment, tot i que les situacions aparentment normals en què es troben sempre tenen finals esbojarrats. L’humor desdramatitza els arguments de la sèrie, però alhora no deixa de retratar una realitat i política present.

Durant dècades, la sèrie ha estat una de les més llargues i apreciades pels lectors d’El Jueves. L’autor és conscient de la semblança entre el seu personatge principal amb l’actor mort recentment José Sazatornil, amb qui sempre s’havia comptat en el cas de que es fes una adaptació cinematogràfica de la sèrie, tot i que la possibilitat mai es va concretar. Tot i així, el dia de la Hispanitat de 2011, Martínez el Facha, interpretat per l’actor Manuel Manquiña, va estrenar un vídeoblog on va comentar temes com l’homosexualitat, la religió, els immigrants, la llibertat de premsa, l’energia nuclear o la unitat d’Espanya, des del seu particular punt de vista.