Bibliografia

Altarriba, Antonio:

La España del Tebeo. La historieta española de 1940 a 2000, Espasa Calpe, Madrid, 2001.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Ivà:

Makinavaja, Golden years. Luxury gold collection, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2008.

Ivà:

Makinavaja. Absolut beginsers, Colección Luxury Gold, número 8, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2008.

Ivà:

Makinavaja. Glory days, Colección Luxury Gold, número 22, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2008.

Ivà:

Makinavaja, Colección clásicos El Jueves, número 5, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2006.

Lladó Pol, Francesca:

Los cómics de la Transición, Glénat, Barcelona, 2001.

VV.AA.:

Gran Catálogo de la Historieta. Inventario 2012. Catálogo de los tebeos en España. 1880-2012, ACyT Ediciones, [s.l], 2013.

Makinavaja

Després de passar quatre anys a Veneçuela, Ivà va tornar a Barcelona el 1986 i va proposar a la revista El Jueves dues noves sèries que no van trigar en convertir-se en grans èxits: Historias de la puta mili i Makinavaja, el último choriso. Ambdues prenien com a punt de partida els records de joventut de l’autor: la primera reproduïa les anècdotes del servei militar, i la segona es basava en la seva experiència quan, a la dècada de 1970, va arribar a Barcelona des de la seva Manresa natal i es va instal·lar en ple Barri Xino, entre prostitutes, carteristes, traficants, atracadors, proxenetes i altres individus amb antecedents penals, sense oblidar els agents de la policia secreta. L’aparició de Makinavaka, el último choriso a El Jueves va contribuir a l’augment de tirada de la revista en aquella època, de 50.000 a 200.000 exemplars setmanals.

El nom de Makinavaja remet a la famosa cançó de “Die Moritat von Mackie Messer” (“La copla de Mackie el Navalla” en català) que apareix a “L’òpera dels tres rals” (“Die Dregroschenoper”) de Kurt Weill i Bertold Brecht. Makinavaja, o simplement Maki, és un atracador que, acompanyat dels seus companys Popeye (Popi) i Mustafà (també anomenat Mojamé o Moromielda) comet tot tipus de maldats a la Barcelona preolímpica. El seu centre d’operacions és El Pirata, una taverna en ple barri xino (denominació popular del barri del Raval de Barcelona), on compta amb la col·laboració del seu propietari per guardar-hi armes, droga, o el que calgui.

Però Maki no és un delinqüent qualsevol: a la seva personalitat hi ha quelcom de justicier, de poeta i de filòsof. Moltes de les seves aventures expressen les idees d’Ivà, que tenia un marcat caràcter d’esquerres i un sentit de la vida molt particular. A més, a les historietes de Makinavaja hi apareixen reflectits fets de l’actualitat del moment com les manifestacions d’estudiants, els atemptats d’ETA, la corrupció política, la legalització de l’avortament o els Jocs Olímpics de Barcelona, per posar només alguns exemples.

Igual que passa a Historias de la puta mili, i a altres historietes d’Ivà, els diàlegs reflecteixen la fonètica amb què parlen els personatges enlloc d’oferir una transcripció gramaticalment correcta. D’aquesta manera, Ivà va crear un llenguatge propi esquitxat d’expressions com “cagontó” o “po fueno, po fale, po malegro”. Aquest recurs accentua la comicitat de la sèrie, unit a l’expressivitat de les cares dins d’una estètica que s’ha qualificat de lletgista.

La mort d’Ivà en un accident de trànsit el 1993 va suposar el final de la sèrie un cop es van acabar les historietes inèdites que ja havia lliurat abans de morir. Malgrat això, no desapareixeria de les pàgines d’El Jueves fins el 2008 perquè la revista va continuar publicant reedicions d’episodis antics. També se n’han fet diverses edicions recopilatòries.

L’èxit de la sèrie va motivar que se’n fes una adaptació teatral l’any 1989 a càrrec de la companyia Tirapalan, amb direcció i adaptació de Pepe Miravete i amb Ferran Rañé com a protagonista. L’any 1992 Carlos Suárez va dirigir les pel·lícules Makinavaja, el último choriso i Semos peligrosos (uséase Makinavaja 2), amb Andrés Pajares en el paper principal. Entre 1995 i 1997, La 2 de Televisió Espanyola va emetre la sèrie de 39 episodis Makinavaja, amb Pepe Rubianes al capdavant d’un repartiment en el que repetien paper bastants dels secundaris que havien aparegut a les pel·lícules. Amb motiu del 25è aniversari de la sèrie, la Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra de Barcelona va acollir el març de 2011 una exposició d’originals d’Ivà.

Personajes

Makinavaja

Delinqüent que es mou principalment pels ambients del Barri Xino barcelonès. Tot i la seva professió, el caracteritzen la seva consciència social, el seu esperit anarquista i el seu afany justicier, així com un sentit de la vida molt peculiar, entre filosòfic i poètic. Sempre vesteix una jaqueta de cuir gastada, mocador al coll, samarreta de ratlles marineres i texans. Té una cicatriu a la galta i es pentina amb un tupè inconfusible.

Popeye Smith

També anomenat Popi, és el col·lega còmplice i inseparable de Maki. L’obsessiona el seu sobrepès.

Mustafá

Immigrant magrebí que vol integrar-se a la societat criminal de Maki i Popeye, que li demostren la consideració que li tenen anomenant-lo Moromielda.

El Pirata

Propietari del bar homònim que Makinavaja fa servir com a base d’operacions.

La Manoli

Transsexual que abans s’anomenava Manolo Fernández i treballava de camioner.

El Pitufo

Fill de La Manoli i nebot i fillol de Makinavaja.

La Maru

Mare de Makinavaja.

Matías

Avi de Makinavaja.