La Habichuela
  • Altres noms: La página loca de TBO
  • Autors: Esegé, Sirvent, Joan Tharrats, Tha, Paco Mir
  • País: Espanya
  • Origen: TBO 2000 nº. 2.259, 16/12/1977
  • Desaparició: TBO 2000 nº. 2.318, 09/02/1979
  • Enllaços: 13 Rue Bruguera, El foro de la T.I.A., Lady Filstrup
Bibliografia

Cortés Pascual, Juan José:

Historia y análisis de la revista TBO hasta la conmemoración de su 75 aniversario (1917-1992), Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, 1993.

Cuadrado, Jesús:

Diccionario de uso de la historieta española, 1873-1996, Compañía literaria, Madrid, 1997.

Cuadrado, Jesús:

De la historieta y su uso, Ed.Sinsentido, Madrid, 2000.

Guiral, Antoni:

100 años de TBO. La revista que dio nombre a los tebeos, Ediciones B, Barcelona, 2017.

Manzanares, Jordi:

100 anys. El tebeo que va donar nom als altres, Diminuta Editorial, Barcelona, 2016.

Manzanares, Jordi:

100 años. El tebeo que dio nombre a los demás, Diminuta Editorial, Barcelona, 2016.

Moreno Santabárbara, Federico:

TBO cumple 75 años, prólogo del catálogo de la exposición TBO 75 años, Ficomic, Barcelona, 1992.

Roig, Sebastià:

Les generacions del còmic, Flor del Vent Edicions, Barcelona, 2000.

Segura, Rosa:

Ediciones TBO, ¿dígame? Memorias secretas de una secretaria, Marrè Produccions Editorials, Barcelona, 2006.

Segura, Rosa:

Ediciones TBO, ¿dígame? Memorias secretas de una secretaria, Diminuta Editorial, Barcelona, 2014.

VV.AA.:

Tebeos. Las revistas infantiles, Asociación Cultural Tebeosfera, Sevilla, 2014.

La Habichuela

Un poti-poti surrealista de dibuixos, fotos i textos que, per primera vegada a la seva llarga història, va introduir a TBO l’humor absurd. La Habichuela era això, una secció setmanal creada a finals de 1977 per un grup de joves autors que havien arribat feia poc a la revista integrat per Esegé, Paco Mir, Tha i T.P. Bigart (pseudònim de Joan Tharrats, germà de Tha), als quals es va unir Sirvent, una mica més gran i més veterà a TBO, amb qui aviat es van avenir. Un altre jove dibuixant, Pelai Ribas, també va participar ocasionalment a la iniciativa.

És cert que La página loca de TBO, com se la definia, va ser la més original i trencadora de les seccions que s’havien publicat fins aleshores a la longeva publicació. Els seus autors van pensar que seria divertit fer una pàgina col·lectiva amb les seves pensades, i Albert Viña, el director de TBO, hi va accedir per l’entusiasme manifestat pel grup de joves i la necessitat de provar coses noves davant la davallada de vendes continuada que patia la revista. Per elaborar-la, els membres del grup es reunien de nit a la redacció, degudament proveïts de caixes de galetes i croissants, i treballaven tots sobre el mateix original. A més, es convidava els lectors a aportar les seves pròpies «idees boges» dibuixades; d’entre elles se’n seleccionava una cada setmana per publicar-la, i cada mes es sortejava com a premi un fesol entre els escollits. Les primeres vegades, alguns dels membres del grup es van arribar al domicili dels premiats per lliurar personalment el fesol, en una acció pròpia del tipus d’humor que inspirava la secció.

La iniciativa va tenir un impacte considerable entre els lectors més joves, fins al punt que el seu esperit es va estendre per alguns números extraordinaris que oferien material inèdit. Van ser, concretament, els números de l’11 al 14 de la col·lecció Especial TBO, publicats el 1978 amb el títol de El habichuelo, i també a TBO extra con humor a topos, aparegut el mateix any.

Al febrer de 1979, La habichuela va ser substituïda per una secció semblant de tres pàgines anomenada 2mil, que va aparèixer als números 2.320, 2.323, 2.324, 2.327, 2.329 i 2.338. Posteriorment, els seus autors –exceptuant Esegé, que va acabar a Bruguera– es van retrovar a El Jueves i, sota la denominació col·lectiva Quatricomía-4, van reprendre la idea bàsica de La habichuela i la van convertir en una historieta més adulta i més lliure: Los miércoles, mercado.