Bibliografia

Aguilera, Ricardo y Díaz, Lorenzo:

"“La historieta cómica española. Del TBO a Superlópez”", Gente de Cómic, núm. 19, Diario 16, Madrid, 1989.

Altarriba, Antonio:

La España del Tebeo. La historieta española de 1940 a 2000, Espasa Calpe, Madrid, 2001.

Benejam:

La mirada del ninotaire, Sa Nostra, Ciutadella, 2001.

Benejam i Ferrer, Marino:

Súper Humor Clásicos: La familia Ulises/60 aniversario, Ediciones B, Barcelona, 2005.

Benejam i Ferrer, Marino:

Súper Humor Clásicos: La familia Ulises, Ediciones B, Barcelona, 2005.

Colomer, José María (prólogo):

La familia Ulises, Ediciones del Cotal, Barcelona, 1978.

Coma, Javier:

"“El pan nuestro de cada día”, Cómics clásicos y modernos (fascículo 4)", El País, Madrid, 1988.

Guiral, Antoni:

"“El devenir de los Ulises”", TBO. Edición coleccionista. 1971, (entrega 5, volumen 6), Editorial Salvat, Barcelona, 2011.

Guiral, Antoni:

Del tebeo al manga: Una historia de los cómics, volumen 8, Panini Comics, Torroella de Montgrí (Girona), 2011.

Guiral, Antoni (prólogo):

60 aniversario. La familia Ulises, Colección Super Humor Clásicos, número 1, Ediciones B, Barcelona, 2005.

López, Alfonso:

"“Aquella familia Ulises”", TBO. Edición coleccionista. 1972, (entrega 1, volumen 1), Editorial Salvat, Barcelona, 2011.

Moix, Terenci:

Historia social del cómic, Bruguera, Barcelona, 2007.

Navarro, Joan (prólogo):

La familia Ulises, Colección Los archivos de TBO, número 1, Ediciones B, Barcelona, 1989.

Roig, Sebastià:

Les generacions del còmic, Flor del Vent Edicions, Barcelona, 2000.

Segura, Rosa:

Ediciones TBO, ¿dígame? Memorias secretas de una secretaria, Diminuta Editorial, Barcelona, 2014.

Soligó, Albert (prólogo):

La familia Ulises. Álbum nº 2, Colección Los archivos de TBO, número 6, Ediciones B, Barcelona, 1991.

Vázquez de Parga, Salvador:

Los comics del franquismo, Editorial Planeta, Barcelona, 1980.

VV.AA.:

El TBO de siempre, 12 volúmenes, Ediciones B, Barcelona, 2007-2010.

VV.AA.:

Historia de los Comics, 4 tomos, Toutain Editor, Barcelona, 1982.

VV.AA.:

Tebeos. Las revistas infantiles, Asociación Cultural Tebeosfera, Sevilla, 2014.

La familia Ulises

La familia Ulises és una de les sèries més famoses de la història del còmic espanyol. Narra les peripècies d’una família de classe mitjana (deduïm que barcelonesa) als difícils anys de la postguerra i el seu relatiu ascens social posterior com a conseqüència del desenvolupisme. La primera historieta de La familia Ulises veié la llum durant l’anomenada “etapa sense numerar” de TBO, en la qual, en no disposar dels permisos oficials obligatoris, la revista no es podia presentar com a publicació periòdica i va recórrer al subterfugi de variar lleugerament la capçalera per a cada lliurament, com si es tractés d’edicions unitàries. La primera historieta d’aquesta sèrie, titulada “La posada de los asnos veloces”, es va incloure al quadern Risa Continua, probablement el desè en publicar-se en aquella època, i devia sortir al carrer cap a l’octubre de 1944. Malgrat això, sembla que la primera vegada que es va dibuixar la família va ser en realitat al lliurament titulat “El gran petardo Terremoto”, ambientat a Sant Joan, que es va quedar en un calaix fins el juny de l’any següent. A l’original d’aquesta primera pàgina es pot apreciar que el nom del cap de família era, al principi, Hilarión, i que es va canviar a l’últim moment pel d’Ulises.

En els primers episodis de la sèrie la família tenia vuit membres. Entre els fills s’hi trobava un nen ros de nom desconegut que va desaparèixer sense cap explicació l’any 1950. No hem d’oblidar la presència del gos Treski, que va subsituir un altre ca anomenat Kuki, devorat de manera inconscient per la família a la historieta titulada “La liebre a la montañesa” publicada el 1945.

L’editor i director de TBO, Joaquim Buïgas, fou també el primer autor dels guions d’aquesta sèrie, dibuixada per Benejam, qui durant un temps va signar-les amb el pseudònim de Rino. Buïgas escrivia els guions en català, i Emilio Viña s’encarregava de traduir-los al castellà. En aquesta primera etapa la sèrie es va caracteritzar per la seva mordacitat i la seva elevada càrrega de crítica social, a més de per no defugir certes dosis de violència, de sadisme fins i tot, que l’apropaven a la línia predominant de les publicacions de la principal editorial de la competència, Bruguera, tot i que amb un volum de diàlegs molt més gran. La normativa sobre publicacions infantils que es va promulgar a partir de 1952 va obligar a suavitzar progressivament aquests aspectes, i això es va accentuar amb la mort de Buïgas el 1963 i la seva substitució per Carles Bech. Es pot fixar aquí el començament d’una segona etapa de la sèrie, amb un humor molt més blanc i intranscendent, abundància de finals feliços i elogis als valors conservadors.

Ple de xacres i dolors propis de la seva edat avançada, Benejam va deixar de dibuixar la sèrie el 1969 i el va rellevar Blanco, que va renunciar a signar la seva feina en senyal de respecte al seu predecessor. Blanco va dibuixar La familia Ulises durant deu anys, fins al desembre de 1979, amb l’excepció d’un breu període (de desembre de 1972 a maig de 1973) en què se’n va encarregar Salvador Mestres. Els guions seguien sent de Carles Bech, menys un grapat, apareguts entre 1978 i 1979, escrits per Rosa Segura, secretària de redacció de TBO.

Al nou TBO que Ediciones B va publicar entre 1988 i 1998 hi van aparèixer, juntament amb moltes reedicions, algunes historietes noves de la sèrie realitzades per Víctor Mora, Josep Maria Blanco i Joaquim Cera. Els membres de la família també van protagonitzar diverses portades signades pels veterans Raf i Segura. A més, al primer número d’aquesta etapa hi va debutar la sèrie La familia Rovellón, una paròdia actualitzada de La familia Ulises amb dibuixos de Sempere i guions de Francisco Pérez Navarro. Josep Renalias i Guitart va dibuixar les historietes “La familia Ulises visita Sabadell” i “La familia Ulises visita Manresa”, ambdues amb guions de Carles Bech, publicades a la prensa local amb motiu de la presentació de l’exposició “Els dibuixants de TBO. Dibuixos originals 1917-1960” en aquestes ciutats l’any 1995.

La darrera aparició de La familia Ulises va ser el 2007 a Estraperlo y tranvía, una història de 46 pàgines amb guió i dibuixos d’Alfons López ambientada a Barcelona durant la celebració del Congrés Eucarístic el 1952. En aquesta historieta, Ulises Higueruelo es veu embolicat en una trama relacionada amb el contraband amb maquis. La família coincideix per primera vegada amb altres personatges procedents de les publicacions de l’Editorial Bruguera (Doña Urraca, les germanes Gilda, Carpanta i Don Pío), encara que a cap se l’esmenta pel nom.

La popularitat de la sèrie va propiciar que, en una època en que això no era gens habitual, tots els Ulises fossin protagonistes de productes llicenciats, com un epistolari o un disc amb dues històries dramatitzades titulades “Incidente en la carretera” i “La herencia”, escrites pel propi Carles Bech i amb portada de Benejam. Les seves aventures van servir d’embolcall de les xocolatines Tupinamba i, durant uns anys, van decorar els pals del recorregut del funicular del Tibidabo, al cim del qual s’hi va instal·lar una caseta on es regalaven exemplars endarrerits de TBO als visitants del parc d’atraccions. La biblioteca Ignasi Iglesias - Can Fabra de Barcelona va acollir una exposició dedicada a La familia Ulises del 19 de setembre al 5 d’octubre de 2012. Algunes de les seves historietes es van editar traduïdes al català per TBO l’any 1976 sota el títol de La família Ulisses.

Personajes

Tía Consuelo

Parent de la família que viu al camp i a la qual els Higueruelo visiten de tant en tant.

Gumersinda

La portera. Sempre agafada al pal de l’escombra, es dedica a recollir i difondre tot tipus de xafarderies sobre els veïns de l’escala. Per fer-ho, compta amb la col·laboració imprudent de Doña Filomena que, tot i ser plenament conscient del risc que comporta, no se’n pot estar de donar-li conversa.

Don Paco

Amic acabalat de la família. És lleig, vell i antiquat. Malgrat que té més del doble d’anys que Lolín i ella no el vol, la família el considera un bon partit i no escatima esforços per emparellar-los. Tot i que ell manifesta un cert interès, mai arriba a declarar-se.

Fernandino

Amic de joventut d’Ulises. Un paio sense ofici ni benefici que no dubta en aprofitar-se de l’apreci que li tenen Ulises i la seva família per treure’n diners. Tarambana i afeccionat al vi, viu de gorra mitjançant enganys i petites estafes.

Treski

El gos mascota de la família. Petit, blanc i petaner, és espavilat i els seus amos l’han educat molt bé. El Kuki, el seu predecessor, va ser devorat inconscientment per la família en una de les primeres historietes de la sèrie.

Doña Filomena

La mare de Sinforosa. D’origen humil, posa en evidència la seva poca formació acadèmica amb la pronunciació incorrecta de paraules complicades. Manifesta la seva procedència rural amb la seva fal·lera per les herbes i els remeis casolans. Exceptuant Ulises, és l’únic membre de la família que mai ha treballat i que actua per iniciativa pròpia. És per això que ella és l’autèntica mestressa de casa, mentre que la seva filla es dedica a preocupar-se de què pensaran els veïns.

Merceditas

Una altra filla. És tan ben educada com el seu germà, fins i tot més.

Policarpito

El fill. De tant en tant és el protagonista d’alguna malifeta, però en general destaca per la seva educació i aplicació en els estudis. No dóna cap mostra de rebel·lió.

Lolín

La filla gran. Una mica bleda, banal i en edat de casar-se, que és la seva única preocupació.

Sinforosa

La seva dona. Sempre està molt pendent de les aparences i del què diran. Tan rodanxona com el seu marit, adopta sovint una afectació de gran senyora que no es correspon amb la realitat. Obsessionada por ascendir a l’escalafó social, voldria veure la seva filla Lolín casada amb algun home acabalat, encara que no fos jove ni atractiu.

Ulises Higueruelo

Pare de família. Baix, gros i calb, és amable, educat i optimista, però també una mica maldestre, apocat, conformista, servil i setciències. És l’únic de la família que treballa, tot i que no queda gaire clar quina feina fa: inicialment treballa en una fàbrica de recautxutatge, però més endavant sembla que és representant d’algun producte o oficinista.