La familia Rovellón
Bibliografia

Barrero, Manuel; Manzanares, Jordi:

"El tebeo que dio nombre a los demás", Tebeos. Las revistas infantiles, ACyT, Sevilla, 2014.

Cortés Pascual, Juan José:

Historia y análisis de la revista TBO hasta la conmemoración de su 75 aniversario (1917-1992), Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, 1993.

Guiral, Antoni:

100 años de Bruguera. De El Gato Negro a Ediciones B, Ediciones B, Barcelona, 2010.

Guiral, Antoni:

100 años de TBO. La revista que dio nombre a los tebeos, Ediciones B, Barcelona, 2017.

Manzanares, Jordi:

"El tebeo que dio nombre a los demás", Diari de Terrassa, Terrassa, 9 de marzo de 2002.

Manzanares, Jordi:

100 anys. El tebeo que va donar nom als altres, Diminuta Editorial, Barcelona, 2016.

Manzanares, Jordi:

100 años. El tebeo que dio nombre a los demás, Diminuta Editorial, Barcelona, 2016.

Moreno Santabárbara, Federico:

TBO cumple 75 años, prólogo del catálogo de la exposición TBO 75 años, Ficomic, Barcelona, 1992.

Pérez Navarro, Francisco; García Sempere, Jordi:

La familia Rovellón, Colección Los archivos de TBO, n.º 4, Ediciones B, Barcelona, 1990.

Pérez Navarro, Francisco; García Sempere, Jordi:

La familia Rovelló, Col·lecció Els arxius de TBO, n.º 3, Ediciones B, Barcelona, 1990.

La familia Rovellón

Quan el van nomenar director de la nova etapa da TBO que es disposava a llançar Ediciones B, Víctor Mora va encarregar al guionista Francisco Pérez Navarro i al dibuixant Jordi García Sempere, que ja havien treballat plegats anteriorment a diversos projectes, una versió actualitzada de La familia Ulises. Aquesta sèrie havia de ser el contrapunt de les antigues historietes de la sèrie clàssica de Buigas i Benejam, i s’inclourien al quadernet central El TBO de siempre. Mora va suggerir que, tal com s’havia fet tantes vegades en el passat, el títol de la nova sèrie fos un rodolí: La familia del ático y su niño tan simpático. A Pérez Navarro y Sempere no els va agradar gens aquest títol i van aconseguir canviar-lo per un altre, mantenint, això sí, el rodolí: ¡Hala, hala, a mogollón… con la familia Rovellón!

Per als autors, que feien servir la signatura conjunta Sepereznavarro, la idea de posar al dia els Ulises va ser només el punt de partida. Per a ells, que els personatges s’assembléssin físicament als de la sèrie clàssica no passava de ser un joc divertit pel fet que s’anés a publicar a TBO. També cal entendre’s com a part del joc que el cap de família s’anomenés, precisament, Homer, com l’autor de L’Odissea. Però es van proposar fer una cosa molt diferent, tant en l’aspecte gràfic com des del punt de vista argumental. En conseqüència, van pensar els Rovelló més aviat com una família convencional, amb la intenció de criticar aquestes convencions. És a dir, que, igual que els seus predecessors, van oferir el retrat d’una època i una classe social determinades. Però Pérez Navarro i Sempere van considerar que els personatges dels fills no tenien una personalitat prou desenvolupada a la sèrie original, i que les generacions joves és on millor s’aprecien els canvis derivats del pas del temps, de tal manera que els van posar al dia com una pika, un punk i un informàtic; tots tres estan apalancats a casa dels pares, a on han tornat després d’una breu etapa d’emancipació, pels avantatges logístics i econòmics que comporta, tot i que cadascú intenta fer la seva vida al marge dels altres. Els pares enyoren els temps en què la família estava unida, i fan tot el possible per retenir-los.

La sèrie és una de les més emblemàtiques del nou TBO. És molt divertida, té una certa càrrega de crítica social i es desenvolupa en un marc geogràfic i històric concret: la Barcelona de l’època. El Camp Nou, el Mercat de Sant Antoni, la catedral o el Passeig de Gràcia fan de decorat de les peripècies d’uns personatges inequívocament barcelonins. Fins i tot el cognom fa referència als seus orígens catalans.

Més enllà de la semblança dels personatges amb els que en el seu moment va dibuixar Benejam, Sempere no es va aproximar en cap moment a l’estil de l’autor de Bruguera, i va exhibir a la sèrie el seu propi, molt característic, angular i expressiu. La sèrie va protagonitzar diverses cobertes de TBO.

¡Hala, hala, a mogollón… con la familia Rovellón! va ser la sèrie que més temps va romandre al TBO d’Ediciones B, i també és la més recordada de totes les que van aparèixer en aquesta publicació. Va obtenir un èxit considerable, i és l’única d’aquesta època que està recollida en un àlbum, tot i que només de manera parcial: el número 4 de la col·lecció en cartoné Los archivos de TBO, publicat el 1990, contenia les primeres 21 historietes de la sèrie sota el títol La familia Rovellón. Aquest mateix àlbum es va publicar en català com a número 3 de Els arxius de TBO, amb el títol La família Rovelló, i Glénat el va traduir al francès com La Famille Castagnette.

Personajes

Homer Rovelló

El pare de família. Un home de tarannà conservador, amb algun tic xenòfob, que té nostàlgia d’èpoques passades i no se sap adaptar als canvis d’una societat que evoluciona ràpidament. S’esforça per mantenir unida la família davant dels desigs dels seus fills de fer la seva. Tot i que de vegades es mostra brusc i intolerant, no és capaç de mantenir aquesta actitud davant de qui li planta cara, i s’acovardeix amb facilitat. Igual que Ulises Higueruelo, sol anar habillat amb un vestit blau, sovint amb una corbata amb els colors del FC Barcelona, equip del qual és seguidor incondicional.

Hortènsia

Esposa d’Homer, filla de Doña Filomena i mare de Dolly, Menchu i Poli. És una senyora de mitjana edat amb un sobrepès evident i un caràcter dolç i innocent. Sembla no assabentar-se de res del que passa al seu voltant.

Doña Filomena

Igual que la seva homònima a ca’ls Ulises, és l’àvia de la família. Aficionada a les herbes i als remeis alternatius, freqüenta la companyia de diverses amigues de la seva edat amb qui ocasionalment viatga a l’estranger amb destins tan exòtics com, per exemple, Katmandú.

Dolly

La filla gran de la família. És una noia pija obsessionada amb els productes de marca que estudia Belles Arts i intenta relacionar-se amb joves d’un nivell socioeconòmic més alt que el seu. Té dos germans petits, Menchu i Poli.

Menchu

Germana de Dolly i Poli. Toca la bateria en un grup punk i se sent plenament identificada amb aquest moviment, com fa palès la seva indumentària.

Poli

Germà de Dolly i Menchu. Es passa el dia davant de la pantalla del seu ordinador, i inverteix en borsa des de casa seva.

Trekky

És la mascota de la família: una gegantesca gossa de raça bobtail, afectuosa i alegre, però bastant esbojarrada.