La familia Churumbel
Bibliografia

Guiral, Antoni:

Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986), Magnum ; 7, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2007.

Guiral, Antoni:

By Vázquez. 80 años del nacimiento de un mito, Ediciones B, Barcelona, 2010.

La familia Churumbel:

Vázquez Gallego, Manuel, Magos del Humor, nº 145, Ediciones B, Barcelona, 2011.

VV AA:

La familia Trapisonda y otros personajes familiares, Clásicos del humor, nº 40, RBA, Barcelona, 2009.

La familia Churumbel

Aquesta sèrie de Manuel Vázquez va començar la seva singladura en el primer número d’El Campeón de las historietas i, en cessar aquest setmanari, l’any 1962, es va passar a publicar a El DDT. La sèrie respon a tots els tòpics que corrien habitualment pels carrers del país als anys seixanta sobre els gitanos. La família parla en un andalús tòpic i els seus components són molt ganduls i es dediquen a entabanar i a apropiar-se tot el que es troben. Tot i que avui dia seria una sèrie políticament incorrecte, respon a les creences d’una època, i el tractament jocós de les situacions en què s’acaba trobant la família li atorga un caire paròdic que la fa molt interessant. A la sèrie no hi falten els tocs fantasiosos, amb porcs que s’apropien de la casa per a viure a cor què vols o visites d’extraterrestres al campament gitano.

Va continuar apareixent a les revistes de Bruguera dels anys setanta, però habitualment amb reedicions o historietes apòcrifes, no realitzades per Vázquez.

Personajes

Manué

Manué

El pare de la família, un home robust i bigotut, tocat amb un bombí i que sempre fuma cigars. És gandul, alegre i dotat d’un gran enginy per a viure sense fer res. No totes les tracamanyes li surten bé.

Rosariyo

La dona d’en Manué que, seguint l’estereotip, està quasi bé sempre remenant l’olla i amb un nen a sobre.

El abuelo

Un home baixet amb un gran bigoti blanc i barret cordovès. És el rei dels afanadors, capaç d’emportar-se a l’esquena objectes gegants.

El hijo mayor

L’ovella negre de la família, ja que li encanta estudiar i treballar. Tota una deshonra pel seu pare.

El hijo pequeño

El nadó. És el futur digne continuador de la dinastia, ja que aprèn a robar abans de saber caminar.