Bibliografia

Gil González, Antonio J.:

Narrativa(s,: intermediaciones novela, cine, cómic y videojuego en el ámbito hispánico, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanca, 2012.

Ricardo ; Nacho:

El gorrón de las galaxias, Ediciones B, Barcelona, 1999.

Ricardo ; Nacho:

Romances galácticos, Ediciones B, Barcelona, 1999.

Ricardo ; Nacho:

Goomer: Verde y radiante va la novia, Coleccion Kili Kili, Astiberri, Bilbao, 2004.

Ricardo ; Nacho:

Romances galácticos, Ediciones B, Barcelona, 2001.

Ricardo ; Nacho:

Goomer, Ediciones El País/Altea,Taurus, Alfaguara (Pequeño País Altea), Madrid, 1990.

Ricardo ; Nacho:

Goomer en salsa verde, Titanic ; 10, El Jueves, Barcelona, 1996.

Ricardo ; Nacho:

El gordo mutante del espacio exterior, Ediciones B, Barcelona, 1999.

Ricardo y Nacho:

Goomer. El planeta de mi Elma, El País/ Altea, Taurus, Alfaguara (Pequeño País Altea), Madrid, 1990.

Ricardo y Nacho:

Lo mejor de Ricardo y Nacho, Temas de Hoy, Madrid, 1992.

Varios autores:

Revista El Jueves, Números: 1440-1446, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2004.

Varios autores:

Pequeño País, Números: 332-443, El País, Madrid, 1988-1990.

VV.AA.:

El Jueves, de cabo a rabo (1977-2007), Ediciones El Jueves, Barcelona, 2007.

Goomer

Goomer és una sèrie sobre un “camioner galàctic”, penques i interessat, que aterra en un planeta llunyà i descobreix de seguida que és un bon lloc on establir-se perquè els extraterrestres semblen gent honrada de qui poder-se aprofitar. Per això no dubta en fer-se parella de l’Elma, que sembla disposada a mantenir-lo. La sèrie parodia les nostres costums i els afanys quotidians reflectint-los en una civilització extraterrestre. Malgrat això, en aquest planeta Goomer és l’extraterrestre, per la qual cosa si vol quedar-s’hi haurà de fer-se als costums d’aquest indret. La societat extraterrestre que ens presenten Ricardo i Nacho és un reflex evident de la nostra. Quan Goomer aterra al planeta, el president es nega a rebre’l perquè no creu en els extraterrestres. Una característica d’aquest planeta és la quantitat d’objectes quotidians amb vida pròpia, des de l’ascensor de l’hotel (que, amb el temps, anirà adquirint més protagonisme), fins a objectes de tot tipus, com ara el despertador, la dutxa, el raspall de dents, els cotxes, les targetes de crèdit, etc. Això dóna lloc a una sèrie de gracioses confusions on el protagonista s’hi veurà involucrat.

Goomer és una sèrie creada per Nacho (José Ignacio Moreno Cuñat) i Ricardo (Ricardo Antonio Martínez Ortega). Nacho s’encarregava dels guions i Ricardo del dibuix i la tinta. La sèrie ve aparèixer per primera vegada l’any 1988, al número 332 d’El Pequeño País (suplement dominical del diari El País). Dos anys més tard va passar al suplement dominical d’El Mundo, i el 1992 es va començar a publicar a El Jueves (a partir del número 780).

El format de Goomer és el de la clàssica tira còmica que presenta una història autoconclusiva d’una pàgina. Al principi, les històries no tenien gaire en comú entre sí, doncs estavan supeditades a la necessitat d’incorporar un acudit a cada episodi. La sèrie es va anar adaptant a noves publicacions i, a mesura que avançava, es va anar configurant una trama principal centrada en els costums del planeta extraterrestre i la relació de parella de Goomer. Ricardo empra un estil de dibuix caricaturesc i acolorit amb aquarel·la.

Sota la direcció de Luis Feito i Carlos Varela Goomer es va portar al cinema el 1999 i va rebre un Goya a la Millor Pel·lícula d’Animació aquell mateix any. La pel·lícula no va tenir gaire èxit en taquilla, potser perquè no va saber reproduir el format de tira còmica en animació i els gags perdien l’efecte humorístic que tenien sobre el paper. També es va fer una sèrie d’animació de vint-i-sis capítols el 1992, i una websèrie interactiva de tretze episodis breus anomenada Goomer: El gorrón de las galaxias. Però, de nou, aquestes versions resulten força pobres comparades amb l’original.

Personajes

Goomer

És un “camioner galàctic”. Barrut, mandrós i una mica brètol, és una espècie d’antítesi de l’heroi espacial que veiem a les pel·lícules. Viu a costa de la seva xicota, per qui sent un avorriment infinit.

Op

És l’assessor i el company de Goomer. Té una personalitat seriosa i irònica, assumeix les situacions en què Goomer l’involucra amb total estoicisme, i es deixa gorrejar una mica per ell.

Elma

La xicota (i futura esposa) de Goomer, resignada davant la manca constant d’atenció del seu xicot, però determinada a casar-s’hi malgrat la seva absoluta falta d’interès.