El botones Sacarino

La sèrie va néixer amb el títol de El botones Sacarino, de “El Aullido Vespertino”, en el moment en què El DDT estava a punt de fer el canvi a revista d’humor per adults. Fins l’any 1967, Sacarino treballava a la redacció d’un diari fictici en historietes en les que evidenciava la seva malaptesa, el seu esperit anàrquic i la seva poca voluntat per fer els encàrrecs que li feien. L’ambient d’oficina sinistre es va mantenir l’any 1967, quan El DDT va canviar d’orientació, convertint-se en una revista juvenil de Bruguera amb el títol de DDT. Des d’aleshores, amb el títol d’El botones Sacarino, la sèrie es va ambientar a la redacció de la pròpia DDT, amb l’aparició d’alguns redactors reals. El personatge del director de la revista tenia inicialment el rostre del director de publicacions d’Editorial Bruguera, Rafael González, però aquest va fer que Ibáñez canviés la seva cara a partir de la quarta entrega de la sèrie.

Les aventures de Sacarino es concentren en les malifetes del personatge central, sempre causades per la mala sort i la seva ineptitud, que tenen com a víctimes al director, sobretot, i al president. El botones Sacarino és una de la sèries més famoses de Francisco Ibáñez, fins al punt que l’any 1975 Bruguera li dedicaria dues capçaleres: Sacarino i Súper Sacarino.

En realitat, Sacarino està clarament inspirat en Spirou i Sergi Grapes (Gaston Lagaffe), dos personatges realitzats per l’humorista belga Franquin al setmanari Spirou.

 

Personajes

Sacarino

Un bon jan, relaxat, no massa despert i fins i tot bastant despistat, però sempre predisposat a complir amb les seves obligacions. També és indolent i una mica gandul, però acostuma a tenir iniciativa i fins i tot és capaç d'aplicar-se en alguns invents una mica estrafolaris. Malgrat això, la bona voluntat no és suficient i les seves accions, a causa de la seva incompetència, acostumen a convertir-se en actes vandàlics, dels quals el director i el president de la redacció on treballa en reben la pitjor part.

El director

Personatge sense nom, director de la revista DDT. És un home amb molt males puces que, arran dels excessos de Sacarino, acaba sempre sent víctima de la ira del president de l'empresa.

El president

L'empresari que dirigeix ​​l'editorial amb mà de ferro. Acostuma a ser objectiu de les presses de Sacarino i, indirectament, de la ineficàcia del director, a qui sempre culpa de tot el que passa a la redacció.