Deliranta Rococó
Bibliografia

Guiral, Antoni:

Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986), Magnum ; 7, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2007.

VV.AA.:

Don Berrinche y otros personajes frustrados, Clásicos del Humor. nº 38, RBA, Barcelona, 2009.

Deliranta Rococó

En Martz Schmidt, ja en plena maduresa com a dibuixant de còmics, va dibuixar aquesta sèrie per a la revista Mortadelo, encara que en aquest cas es va encarregar exclusivament del dibuix a llapis, el procés de tintat el realitzava un equip d’ajudants. Deliranta Rococó va ser creada per la guionista i tècnica editorial Montserrat Vives, qui també fou una de les guionistes, juntament amb Jaume Ribera, José Luis Ballestín, Aurelio Soto, González Cremona i el propi Martz Schmidt.

La comicitat de Deliranta Rococó està basada en el contrast de classe social i de presència física entre la protagonista i el seu criat Braulio. Deliranta és una dona grassa i poc afavorida que gaudeix d’una relativa fortuna que li agrada evidenciar. La seva pertinença a l’alta societat és discutible per la seva falta d’educació (fa faltes d’ortografia), de gust (no té ni idea de com vestir amb elegància) i de fortuna (no té tants diners com pretén fer veure). Braulio és un home baixet, calb i amb el cabell blanc que s’afanya a satisfer els extravagants desitjos de la seva senyora. No sempre està d’acord amb les ordres de la seva patrona, però no deixa de ser un ingenu col·laborador en la majoria d’ells.

Es tracta d’una sèrie molt cuidada en la seva ambientació i que es mostra brillant en la seva realització gràfica. Les vinyetes són un exemple de com dibuixar el dinamisme i el moviment, al temps que aporten una gran expressivitat als rostres dels personatges. Encara que la major part de les historietes tenien de dos a quatre pàgines, també es van publicar algunes aventures més extenses.

Deliranta Rococó va sobreviure a la desaparició de l’Editorial Bruguera, i va ser publicada entre 1987 i 1996 a diverses revistes infantils i juvenils d’Ediciones B.

Personajes

Deliranta Rococó

És una dona cruel, capritxosa i manaire. Encara que posseeix una certa fortuna (viu en un palauet), fa l’impossible per mantindre el seu estatus entre l’alta societat, aprofitant-se de les aparences per anar més enllà de la seva situació econòmica real.

Braulio

Un pobre home subjugat per la seva senyora. És un treballador que ha de mantenir-se fidel per pura supervivència, però fa evident, sempre que en té l’ocasió, un claríssim rancor cap a Deliranta Rococó, aprofitant qualsevol ocasió per a riure-se’n d’ella. Apart de majordom, Braulio realitza absolutament totes les tasques de la llar. Per a humiliar-lo, la protagonista li diu “menordomo”.