Cucufato Pí
Bibliografia

Guiral, Antoni:

Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986), Magnum ; 7, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2007.

Cucufato Pí

Cifré va crear a en Cucufato Pi com a l’arquetip de l’home ximplet i sense cap atractiu físic. La seva qualitat més rellevant era la seva perseverança envers l’objectiu d’aconseguir una parella. En Cifré dibuixava unes noies exquisides, seguint el gust de l’època, de línies corbes, altes, morenes i amb unes cames boniques. El contrast físic de les noies desitjades amb la pobre figura de Cucufato dóna a la sèrie un contrast semblant al del conte de La bella i la bèstia.  Però en aquest cas, al contrari que en el conte, no hi ha cap possibilitat de que la relació arribi a bon port, encara que en Cucufato, etern solter enamoradís, s’esforça molt per aconseguir el seu objectiu impossible.

Com altres personatges de les revistes de l’època, en Cucufato no té una ocupació definida sinó que va exercint diferents feines. La popularitat del personatge i el bon dibuix d’en Cifré van quedar patents amb la seva presència a diverses portades de la revista Súper Pulgarcito. Cucufato Pi és, en definitiva, el retrat del fracàs i del desengany en les expectatives del protagonista dins del marc claustrofòbic de la societat de l’època.

Personajes

Cucufato Pi

En Cucufato Pi és un home baixet i calb, un solter a la força i un ésser gris que passa desapercebut. En ell destaquen les seves grans celles, que contribueixen a l’expressivitat del personatge. El seu bigoti només ocupa l’espai inferior del nas, es a dir, és un apèndix capil·lar al més pur estil Charlot.