Cresques
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

VV.AA:

Cavall Fort (Extra 40 anys de còmic), nº 945-946, Cavall Fort SL, Barcelona, 2001.

Cresques

Cresques és una sèrie atípica dins el panorama de la historieta del país. Sorgida l'any 1973 com una sèrie humorística més de la revista Cavall Fort, va tenir una curta existència d’un parell d’anys per reaparèixer, gairebé quinze anys després (1989), totalment transformada en una proposta innovadora, metalingüística i avantguardista.

A partir d’un marc referencial compartit amb el lector, com són les històries del gènere de pirates, un entorn narratiu consolidat per la literatura, el cinema i el còmic, Joma va proposar una sèrie que no només parodiava els clixés d’aquest univers de ficció sinó que convertia cada un dels lliuraments en una reflexió sobre els mecanismes del llenguatge de la historieta i la seva relació amb el procés de descodificació que duia a terme el lector.

Identificada per un grafisme arriscat, de traç ràpid i evanescent, i pinzellades de color que de vegades esdevenen gairebé taques, Cresques es planteja sempre al lector com una sorpresa permanent, un repte que Joma encara amb enginy i creativitat desmuntant la pàgina, jugant amb els límits de les vinyetes, amb l’ordre de la lectura, amb les bafarades, amb els espais que separen les vinyetes, amb les dimensions de cada enquadrament, amb la planificació o el muntatge de la pàgina.

Els codis del llenguatge de la historieta esdevenen els veritables protagonistes d’un autèntic metacòmic, on la indagació sobre els mecanismes sintàctics i semiòtics del mitjà són presentats a través de l’humor i de la irrupció de l’absurd com a desllorigador de les situacions plantejades. D’aquesta manera, contràriament al que podria pensar-se al parlar d’una historieta amb tota aquesta càrrega analítica i conceptual, Cresques esdevé una proposta sempre divertida, fresca, desconcertant, que agermana en un difícil equilibri l’anàlisi d’un llenguatge amb la creació d’un univers humorístic regit per unes lleis pròpies.

L’elecció del món dels pirates com a espai referencial, és a dir, d’un món de ficció governat per uns codis singulars i identificatius totalment consolidats per la tradició i, per això mateix inamovibles, es mostra com una magnífica tria per a aquesta indagació. De la mateixa manera que Calpurnio va utilitzar l’humor i el món tancat i coherent del western per desenvolupar el seu cèlebre metacòmic Cuttlas (tot i que la seva reflexió anava més cap a l’element gràfic i no tant cap el sintàctic), Joma construeix el seu món entre ampolles de rom, esculls, illes i tresors oferint-nos una veritable joia.