Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso, Editorial Sinsentido, Madrid, 2000.

Lluïsot:

Carne de psiquiatra, Amaníaco ediciones, Barcelona, 2001.

Lluïsot:

Carne de psiquiatra, Pendones del humor, nº 55, El Jueves, Barcelona, 1989.

Carne de psiquiatra

Carne de psiquiatra va ser una sèrie d’historietes obra de Lluïsot que va constituir una rara avis a les pàgines de El Jueves, doncs no tenia personatges fixes. Enlloc d’això, cada setmana els lectors trobaven una historieta de sis vinyetes mudes on es narrava un acudit sense paraules, amb alguna excepció (com és el cas, curiosament, del primer lliurament). El tipus d’humor era per norma general tirant a l’absurd, fins i tot, de vegades, surrealista. De vegades, Lluïsot jugava amb tòpics de l’acudit com el del nàufrag en una illa deserta, però sempre els donava un gir interessant, com si busqués explorar els mecanismes de l’humor clàssic. En altres ocasions, jugava amb el ridícul de determinades situacions –un inspector d’Hisenda que fa una temuda visita a un mag… que se’l treu del damunt fent-li vudú–, mentre que en d’altres jugava amb els elements del dibuix: un senyor desinfla el sol arrancant-li un raig, dibuixat com una línia.

En paraules de Lluïsot: «Cada cuatro historietas dibujaba alguna de psiquiatras, para justificar un poco el título». Amb el pas dels mesos, l’estil de Lluïsot va evolucionar i es va fer més modern, més sintètic i geomètric, sense perdre mai el frescor dels inicis. En algunes de les historietes trencava amb la composició típica de la pàgina per fer alguns experiments gràfics. Un exemple seria l’episodi on les vinyetes formen una roda que es llegeix al voltant d’una altra roda central i representa el laberint burocràtic.