Carioco
Bibliografia

Conti Alcántara, Carlos:

Carioco, Clásicos del Humor, nº 21, RBA, Barcelona, 2009.

Carioco

Carioco era un personatge solitari amb “idees de bomber” (com es deia de les persones amb idees esbojarrades en aquella època) que, en contacte amb la societat, provocava situacions absurdes i còmiques. Les seves primeres historietes s’iniciaven amb una estada en un manicomi, de manera que les aventures tenien lloc durant els permisos que li concedien o en les seves escapades habituals. Allò quotidià servia de marc per a la ingenuitat, les bones intencions i les excentricitats de Carioco. En un cas clar de metallenguatge, el protagonista es reconeixia a si mateix com a un personatge d’historieta en vàries historietes, i creia que per aquest concepte rebia un sou.

La realització gràfica de Conti, similar inicialment a la d’altres dibuixants de Bruguera de l’època, va  anar evolucionant a mida que avançava la sèrie. Els traços arrodonits del principi van anr canviant cap a un estil de dibuix més sintètic i expressiu (molt abstracte i gairebé cubista), molt adequat per al seu tipus d’humor. Conti va realitzar Carioco entre 1949 i l’any de la seva mort, 1975, excepte els anys 1957 i 1958, quan va haver d’abandonar el seu personatge (propietat de Bruguera) al crear, juntament amb Cifré, Escobar, Eugenio Giner i Peñarroya, la revista Tío Vivo (1a època) a la seva pròpia editorial DER. Les pàgines de Carioco van ser reeditades per l’Editorial Bruguera fins al tancament de l’empresa l’any 1986.