Anacleto, agente secreto
Bibliografia

Alcázar, Javier:

El Gran Vázquez: Coge el dinero y corre, Dolmen Editorial, Palma de Mallorca, 2011.

Guiral, Antoni:

Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera (1945-1963), Ediciones El Jueves, Barcelona, 2004.

Guiral, Antoni:

Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986), Magnum ; 7, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2007.

Guiral, Antoni:

100 años de Bruguera. De El Gato Negro a Ediciones B, Ediciones B, Barcelona, 2010.

Guiral, Antoni:

By Vázquez. 80 años del nacimiento de un mito, Ediciones B, Barcelona, 2010.

Vázquez, Manuel:

Anacleto, agente secreto, Súper Humor Clásicos, nº 9, Ediciones B, Barcelona, 2009.

Anacleto, agente secreto

És una paròdia de les sèries d'espies que es van fer populars durant l'època de la Guerra Freda i que van donar peu a exitoses novel·les i pel·lícules, molt especialment la saga de James Bond. De fet, l’Anacleto està caracteritzat amb un smoking com aquest personatge, i molts dels artefactes que utilitza ens remeten a ell. No obstant això, el propi Vázquez esmentava en una entrevista que el seu punt de referència era Superagente 086, una sèrie televisiva de gran èxit. Algunes situacions rocambolesques poden derivar d'aquest últim personatge, però l’Anacleto de Vázquez va més enllà. Davant del binomi cap autoritari - empleat submís típic de la casa, l’Anacleto es comporta com un agent insubordinat però voluntariós i amb força mala sort, que sempre surt amb vida de les seves aventures i que suporta les demandes, sovint desgavellades, del seu cap. Les aventures acostumen a donar-se en un entorn urbà, com correspon al gènere de l'espionatge, però no és estrany trobar l’Anacleto al desert, en algun pic d'una alta muntanya o al mar.

Anacleto és una sèrie hilarant i divertidíssima, i de vegades surrealista. Davant una anàlisi més profunda del personatge es pot pensar que, de forma indirecta i discreta, ataca les normes d'una societat immobilista i reduccionista. És un dels personatges més emblemàtics de Vázquez, arribant en els seus millors moments a ser una obra mestra de l'humor. No obstant això, cal ressenyar que la major part de les històries del personatge no són obra de Vázquez sinó apòcrifes i, a partir de 1972, produïdes per l'equip de Bruguera encapçalat per Blas Sanchís.

Tot i que la primera aparició del personatge va ser a Pulgarcito, la seva veritable arrancada es va produir a DDT a partir de 1967. La sèrie es desenvolupava normalment en episodis d'una o dues pàgines, però també van aparèixer episodis de fins a 12 pàgines. Anacleto també va protagonitzar una infinitat de portades, la majoria a la segona època de Súper Pulgarcito, encara que moltes d'elles apòcrifes. Amb una trajectòria tan àmplia, la sèrie presentava una evolució estilística i argumental molt precisa, passant d'un dibuix esquemàtic, amb fons efectius però reduccionistes, a un desenvolupament gràfic més elaborat i amb fons més detallats. El personatge també pateix una evolució des de les primeres històries a Pulgarcito, on és un personatge calb, fins aparèixer amb pèl i un serrell cada vegada més ostensible.

Amb el típic flux continu de Vázquez es van publicar històries realitzades per la mà del propi autor en diferents èpoques, però sembla ser que la darrera aparició d'Anacleto dibuixada per Vázquez va ser el 1995, al número 5 del fanzine Espuma, en una clara subversió del personatge, on practicava sexe explícit amb uns altres populars personatges de l'autor: las hermanas Gilda.

Personajes

Anacleto

Agent secret d'una agència que, de tan secreta, és absolutament desconeguda. Dedicat a la seva feina, peca de vegades d'una certa ingenuïtat i matusseria, però és un agent valent, audaç i llest. En general no és rancuniós, però al seu cap no li perdona ni una. És bastant disciplinat i un fumador empedreït.

El cap

És un alt càrrec del servei secret, un home de mal caràcter, impulsiu i una mica tirà que manté una tensa relació amb l’Anacleto, a qui de vegades envia a missions estúpides per tal de complir els seus desitjos personals.