Agamenón
Bibliografia

Santa María Estibill, Alejandro:

Agamenón y la terrible Fifi, Colección Súper Humor Clásicos, nº 6, Ediciones B, Barcelona, 2008.

Agamenón

Agamenón és de les poques sèries de l’Escola Bruguera que tracta sobre l'Espanya rural. És un reflex tòpic de pobles i gents incultes, innocents i primitives alhora que nobles, honestos i de bon cor. Es tracta del retrat d'un paisatge rural que l'autor havia conegut en la seva joventut i que als anys seixanta, amb el desenvolupisme i l'emigració a les ciutats, estava desapareixent a marxes forçades.

A la sèrie s'escriu fonèticament el castellà de poble, tal com sonava a l'Espanya profunda. Els rics diàlegs semblen situar el poble d'Agamenón a Aragó. Encara que l'autor mai ho va especificar durant el transcurs de la sèrie, en alguna entrevista va comentar que Villamulas del Monte estava situat a l'alta muntanya propera al Pirineu.

Agamenón és la cinquena essència del xicotàs de poble: noble, sincer, bèstia, valent, sense duplicitat i amb tendència a resoldre les situacions i els conflictes de la manera més expeditiva possible. El protagonista està acompanyat d'un elenc de secundaris de luxe que enriqueixen molt les historietes, que moltes vegades arriben a tenir un protagonisme coral. L'àvia acostuma a posar fi a les vinyetes amb el seu clàssic comentari: “Igualico, igualico que el defunto de su agüelico” referint-se a una acció d'Agamenón. El dibuix recarregat, els personatges altament caricaturitzats i les situacions que generalment acabaven amb violència, casaven bé amb el retrat humorístic i satíric que proposava Nené Estivill de la vida d'una localitat rural.

Publicaciones: TíoVivo (2ª època), Super Tío Vivo, Mortadelo Especial,Mortadelo Gigante, Mortadelo Extra (EdicionesB).

Personajes

Agamenón

Un jove de poble, bèstia i curt de gambals, però de molt bon cor. Sense voler, acostuma a provocar el caos al seu poble.

Els pares d’Agamenón

Una parella de l'Espanya profunda que suporta amb estoïcisme els excessos del seu fill.

L’àvia

Viu a la mateixa casa amb els pares d'Agamenón i amb el protagonista. És una velleta que acostuma a observar amb afecte les gestes del seu nét, exclamant sempre la frase: “¡Igualico, igualico qu’el defunto de su agüelico!”

Tío Perico

És el botiguer del poble, i un dels oncles d’Agamenón.

Don Ruperto

L'alcalde del poble, un home que creu posseir dots de comandament però al que gairebé ningú fa cas.