Virolet
Bibliografia

Cadena, Josep Maria:

"En Patufet, el nen centenari", El Periódico de Catalunya, 2 de enero, [Barcelona], 2004.

Castellanos, Jordi; et al.:

En Patufet, cent anys. La revista i el seu impacte, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004.

Castillo, Montserrat:

Els il·lustradors d’en Patufet. L'excel·lencia del traç, catálogo de la exposición, Fundació Caixa Tarragona, Tarragona, 2004.

Solà, Lluís:

En Patufet (1904-1938), Editorial Bruguera, Barcelona, 1968.

Torrent, Joan; Tasis, Rafael:

Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

Virolet

Amb el títol de Virolet, el subtítol "Noi bellugadís i alegre, que no s'està mai quiet", i la indicació de que era un “suplement d’En Patufet, l’editorial Baguñà, que des de 1905 publicava amb èxit aquest setmanari infantil, el 7 de gener de 1922 va iniciar una nova publicació destinada a nens i nenes més petits. El motiu va ser compensar la transformació creixent del setmanari mare en una revista per a adolescents per acompanyar els seus lectors, que s’anaven fent grans. Per això es va idear un nou setmanari que recollia al seu títol el pseudònim que el periodista Josep Morató havia emprat entre 1902 i 1912 quan signava les seves crítiques teatrals a ¡Cu-Cut!. Un “virolet” és una baldufa prismàtica amb una lletra o número a cada cara que es fa servir en alguns jocs d’atzar.

Virolet, amb un format de 30 x 20 centímetres, vuit pàgines on predominaven els dibuixos sobre el text i un preu de deu cèntims l’exemplar va agradar al col·lectiu infantil català, i als pares i avis que els finançaven la compra de l’exemplar setmanal. Un dels seus atractius era l’ús abundant del color, tant en l’etapa inicial, realitzada tècnicament als tallers d’E. i J. Solà, com en la que va seguir, a partir de 1924, als locals de l’editor Josep Baguñà, que havia adquirit una rotativa a color per a les seves publicacions que era un prodigi tecnològic a l’Espanya d’aquella època.

Virolet va destacar immediatament per la qualitat de la seva part gràfica, obra de Joan G, Junceda, Gaietà Cornet, Joan Llaverias, Feliu Elias Apa, Valentí Castanys, Miquel Cardona Quelus, Lola Anglada, Jaume Passarell, Josefina Tanganelli Abel, Artur Moreno, Ricard Opisso entre d’altres, tots coneguts a través d’En Patufet. Els redactors els encapçalava Josep Maria Folch i Torres.

Els personatges més populars van ser Gulliver, que protagonitzava aventures al païs dels nans i al dels gegants, i un aprenent de pilot anomenat Lau creat per l’escriptor Carles Soldevila, ambdós dibuixats per Junceda, que es trobava en un dels millors moments de la seva producció artística.

La trajectòria de Virolet, que va arribar als 469 números, es va prolongar fins al 3 de gener de 1931, quan va ser substituït per Esquitx, revista composada per quatre quadernets setmanals que es venien conjuntament.

 

Principals col·laboradors: Joan G, Junceda, Gaietà Cornet, Joan Llaverias, Feliu Elias Apa, Valentí Castanys, Miquel Cardona Quelus, Lola Anglada, Jaume Passarell, Pere Prat Ubach, Josefina Tanganelli Abel, Artur Moreno, Ricard Opisso.

Sèries: Gulliver (Joan G, Junceda), Lau (Joan G, Junceda).