Tele cómico
  • Subtítol: Revista para mayores. Posteriormente: Revista de humor para adultos
  • Origen: 1965
  • Desaparició: 27/01/1966
  • Numeració: 36 (?)
  • Mides: 18 x 13 posteriorment 37 x 27 cm.
  • Format: Revista
  • Editor: Ferma
  • Idioma: Castellà
  • País: Espanya
  • Periodicitat: Mensual
  • Enllaços: Ciberniz, Tebeosfera, Tebeosfera. Ejemplares ordinarios

Tele cómico

A la mateixa època en què va aparèixer Mata Ratos va néixer aquesta “revista de humor para adultos” anomenada Tele-Cómico i editada per Ferma, una editorial històrica del tebeo popular espanyol, tot i que mai va assolir la popularitat d’altres que avui són molt més recordades. Tant Mata Ratos com Tele-Cómico tenien en comú una curiosa evolució en el seu format: van néixer com una publicació de butxaca, i van passar aviat a un format gran, el doble de les típiques revistes de Bruguera o d’Ediciones TBO. El motiu d’aquest canvi de tamany va ser diferenciar-se de les publicacions infantils i juvenils, presentant-se com un producte diferent i destinat a un públic també diferent: els lectors adults.

El petit format de Mata Ratos tenia poques pàgines, però no va ser igual als primers exemplars de Tele-Cómico, que tenien una mida de 18 x 13 cm. Van ser revistes ben assortides: comptaven amb 60 pàgines en blanc i negre i una portada en color. Al cap de 15 números, la revista va reduir el número de pàgines a 16 (impreses a dues tintes) però va augmentar el tamany, que va passar a ser de 37 x 27 centímetres. I, en mesura del possible tenint en compte la censura de l’època, la revista va intentar practicar un mínim erotisme o, com a poc, oferir acudits lleugerament picants.

En una i altra època, la revista va combinar els acudits amb les tires i les historietes i les sèries amb personatges fixos i les contribucions esporàdiques (especialment pàgines amb acudits temàtics). El planter de dibuixants incloïa autors nacionals i estrangers. Entre els primers hi figuren Pañella, Beltrán (Tran), Puyal, Joso o Raf. Entre els estrangers hi ha molt material d’agència, però també algunes signatures destacades com la del xilè Vicar, un dels pilars de la revista El Pingüino, conegut també com a dibuixant d’historietes per a Disney. En molts casos, Tele-Cómico es va limitar a reproduir pàgines que ja s’havien publicat en revistes com l’esmentada El Pingüino, sovint remuntant les vinyetes per a adaptar-les al seu format.

Principals col·laboradors: Beltrán, Cosmo, Iber, Joso, Martínez Díaz, Pañella, Puyal, Raf, Rubio, Vallés, Vicar.