Super Mortadelo
  • Origen: 30/01/1972
  • Desaparició: 02/06/1986
  • Numeració: 277
  • Mides: 18 x 26 cm.
  • Format: Revista
  • Editor: Editorial Bruguera
  • Idioma: Castellà
  • País: Espanya
  • Enllaços: El rincón de Mortadelón, Wikipedia
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Fernández Soto, Miguel:

El mundo de Mortadelo y Filemón, Dolmen Editorial, Palma de Mallorca, 2005.

Guiral, Antoni:

Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986), Magnum ; 7, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2007.

Regueira, Tino:

Guía visual de la Editorial Bruguera (1940-1986), Glénat, Barcelona, 2005.

Super Mortadelo

El 1972 l’Editorial Bruguera era, en el terreny de les revistes infantils i juvenils d’humor, com es diu col·loquialment, “el rei del Mambo”. El ceptre de la comercialitat que havia compartit amb TBO ja era història: la seva política comercial agressiva i l’èxit de sèries com ara Zipi y Zape i, sobretot, Mortadelo y Filemón l’havien enaltit, i capçaleres com ara Pulgarcito, DDT, Super Pulgarcito, Tío Vivo, Din Dan, Lily, Mortadelo, o Zipi y Zape, que el 1972 acabava de néixer, tenien tirades setmanals superiors als 200.000 exemplars. Alguns intents d’altres editorials de publicar tebeos infantils i juvenils com ara Tintín, Gaceta Junior o Strong havien fracassat, i la competència es concentrava en revistes clàssiques com ara Pumby i Jaimito, d’Editorial Valenciana, i TBO, que precisament el 1972, en un intent evident de modernitzar-se i millorar les seves vendes, s’havia reconvertit en TBO 2000.

En aquestes circumstàncies, Bruguera va decidir aprofitar la popularitat del setmanari Mortadelo per concebre una nova publicació amb el prefix “Super”, Super Mortadelo, pràctica que continuaria poc després amb Super Zipi y Zape, Super Tío Vivo, Super DDT o Super Sacarino.

Les seves revistes, a aquestes alçades, agafades una per una, no tenien una filosofia pròpia, amb l’excepció de Mortadelo, Zipi y Zape i Lily. De fet, la resta de capçaleres eren pràcticament intercanviables: compartien moltes sèries clàssiques, reedicions, seccions, historietes d’aventures de grafisme realista i, naturalment, els personatges Mortadelo i Filemón, líders del còmic humorístic des de que el 1969 Ibáñez comencés les aventures llargues dels agents de la T.I.A.

Per tant, Super Mortadelo oferia, per una banda, noves aventures de sèries iniciades al setmanari Mortadelo. Per l’altra, algunes aportacions noves (com ara La incisiva página de Conti), i també algunes sorpreses. Super Mortadelo presentava seccions d’acudits i de textos, historietes completes d’aventures (d’autors nacionals, belgues i italians com ara Edmond, Jean Graton o Tacconi), nous capítols de sèries d’humor, reedicions i, com és evident, aventures inèdites de Mortadelo y Filemón. Primer amb historietes curtes i completes de 4 a 12 pàgines, la majoria d’Ibáñez (encara que Martínez Osete en va fer algunes), i després pre-publicant per episodis (des del número 124) les aventures llargues (la primera, concretament, va ser ¡Queda inaugurado el Mundial 82!). Els agents de la T.I.A. també van ser sempre els únics protagonistes de les portades (algunes realitzades per Sagasty, encara que Ibáñez s’encarregava de la majoria), on sempre apareixia una gran figura de Mortadelo disfressat a la part esquerra que donava peu a un gag complementat per Filemón.

Durant la primera etapa de Super Mortadelo, a més de noves aventures de Sir Tim O’Theo (Raf), Segis y Olivio (Roviro) o Anacleto, agente secreto i La abuelita Paz (alguna de Vázquez, la majoria de Blas Sanchís i el seu equip), els lectors van poder gaudir d’una primera aventura llarga de Doña Urraca titulada En el castillo de Nosferatu (1972) però en aquesta ocasió dibuixada per Martz Schmidt i no pel seu creador, Jorge.

Lamentablement, la censura va intervenir i, després de sis lliuraments de quatre pàgines cada un, la història va quedar inacabada a causa de l’aparició d’unes vampiresses l’aire eròtic de les quals no va agradar als guardians de la moral infantil.

De sobte, el 1984, la periodicitat mensual de Super Mortadelo va passar a ser setmanal, va desaparèixer el prefix “Super” de la portada i el nom de Mortadelo va apareixer amb un nou logotip. El que va passar va ser que Bruguera, que llavors passava una mala època a causa d’una política editorial erràtica que havia causat una suspensió de pagaments el 1982, havia decidit fusionar el setmanari Mortadelo (que va tancar al desembre de 1983 amb el número 485) amb Super Mortadelo, de manera que va continuar amb la numeració de Super Mortadelo, però amb el títol de Mortadelo. Un tripijoc estrany que no va ajudar necessàriament a comercialitzar el producte. De fet, el “nou” Super Mortadelo va canviar d’aspecte, de disseny i fins i tot va incorporar sèries com ara Tranqui y Tronco (March), Carpanta (Escobar), Ricky y los Desahuciados (Jesús de Cos y Miguel), Antares 10 (Esegé), El Capitán Pantera (Carrillo) o Doctor Imposible (Edmond). En els seus darrers números, va recuperar un nou Vázquez amb Yo, binquero profesional (una sèrie estranya per a un setmanari infantil/juvenil) i Los casos del Inspector Yes. També va publicar una nova sèrie de Casanyes, un extraordinari historietista d’humor que havia realitzat molts Mortadelo y Filemón apòcrifs sota el títol Paco Tecla y Lafayette. També va incorporar sèries franco-belgues com Iznogud (Goscinny i Tabary) o Cubito (Dupa). Els agents de la T.I.A. van continuar sent les estrelles de la “nova” capçalera, però alternant historietes realitzades per l’Equip Bruguera amb altres d’Ibáñez (que va continuar pre-publicant aventures llargues, des de La estatua de la Libertad fins a El mundial de México). El 1985 Ibáñez va abandonar Bruguera, fent que, entre d’altres coses, les portades de la revista les passés a elaborar l’Equip Bruguera.

Mortadelo (és a dir, la nova etapa de Super Mortadelo) va morir amb Bruguera el juny de 1986.

Principales colaboradores: Luis Allué, F. Alonso, Ayné, Jordi Bernet, Bernet Toledano, José Bielsa, Blas Sanchís, Camacho, Carrillo, Casanyes, Alfredo Castelli, Colomer, Conti, Jesús de Cos, Domènec, Dupa, Edmond, Equip Bruguera, Escobar, Esegé, Alfons Figueras, Franckfurt, Carlos Freixas, Adolfo García, René Goscinny, Gosset, Jean Graton, Ibáñez, Jiaser, March, Andreu Martín, Martínez Osete, Martz Schmidt, Carlos Mendizábal, Miguel, Mittei, Víctor Mora, Joan Nebot, Reg Parlett, Raf, Rojas de la Cámara, Jaume Rovira, Sagasty, Bud Sagendorf, Segura, César Aurelio Spadari, Jean Tabary, Ferdinando Tacconi, Tran, Adolfo Usero, Vázquez, Montse Vives.

Principales Series: 13, rúe del Percebe (Ibáñez), Ali-Oli, vendedor oriental (Vázquez), Ambrosio Carabino (March), Anacleto, agente secreto (Vázquez i Blas Sanchís), Antares 10 (Esegé), Atasto-Star (Franckfurt), Caco y Coco (Luis Allué), Camelio Majareto (varios guionistas y Martz Schmidt), Carpanta (Escobar), Choni Biela (Franckfurt), Cubito (Dupa), Cucaracho (Jiaser), Cuervo loco, pica pero pica poco (Reg Parlett), Deliranta Rococó (diversos guionistes i Martz Schmidt), Doctor Imposible (Edmond), Don Pelmazo (Raf), Don Percebe y Basilio (Rojas de la Cámara), Don Salicilato (Camacho), Doña Urraca (Martz Schmidt), El Capitán Pantera (Carrillo), El Mini Rey (March), El repórter Tribulete (Ayné i altres autors), El vecino de abajo (Domènec), Estropicio, conserje a su servicio (Colomer), Facundo (Gosset), Feliciano (Vázquez), Gora-Gopal (Carrillo), Heliotropo, el espía (Domènec), Hotel Mediaestrella (Jaume Rovira), Ideales (March), Iznogud (Goscinny i Tabary), Jan Europa (Edmond), La abuelita Paz (Vázquez i altres autors), La incisiva página de Conti (Conti), La Panda (Segura), Leonardo (Turk y De Groot), Los Alcorcón con Pepón, una pareja de tres (Segura), Los Aristócratas (Castelli y Tacconi), Los casos del Inspector Yes (Vázquez), Los cuentos de Tío Vázquez (Vázquez), Los trogloditas (Gosset), Mac Fisghón, detective de afición (Luis Allué), Michel Vaillant (Jean Graton), Mortadelo y Filemón (Ibáñez i altres autors), Neronius (Jesús de Cos i Esegé), Paco Tecla y Lafayette (Casanyes), Pepe Barrena (Segura), Pepe Murciélago (F. Alonso i Adolfo García), Plurilópez (Tran), Poncio Soponcio (Mittei), Popeye el marino (Bud Sagendorf), Ricky y Los Desahuciados (Jesús de Cos y Miguel), Segis y Olivio, traperos de alivio (Jaume Rovira), Serafín Doblones (Bernet Toledano), Sir Tim O’Theo (Raf), Supernova (Víctor Mora y José Bielsa), Tete Gutapercha (Tran), Topolino (Alfons Figueras), Tranqui y Tronco (March), Yo, binguero profesional (Vázquez), Yolanda (Joan Nebot), Zipi y Zape (Escobar).