Sigronet
Bibliografia

Torrent, Joan; Tasis, Rafael:

Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

Sigronet

El Sigronet era un setmanari d'humor dedicat als infants i als joves que va sortir, sense data ni numeració, l'any 1924, en una època en què el mercat d'aquest tipus de publicacions en català estava absolutament dominat per En Patufet i, en castellà, per TBO. A més, va sortir quan el català no era vist precisament amb simpatia per la dictadura de Primo de Rivera. El govern espanyol exercia una censura idiomàtica i ideològica que el va portar a prohibir diverses entitats com l'Orfeó Català i el F.C. Barcelona, entre d’altres, i a instaurar una fèrria censura en les publicacions periòdiques que va provocar, també, diversos tancaments.

Practicant un humor absolutament blanc i costumista, la publicació estava dirigida per Emili Graells Castells, que hi publicava una secció que es dèia Fulls de vida, i tenia com a principal col·laborador literari Aureli Capmany. De la part gràfica se n'encarregaven els dibuixants Escobar, Enric Arman, Urda, Robert, Artur Moreno, Parets i Ermengol Vinaixa, entre d’altres.

La revista incloïa biografies, epigrames, rondalles, auques, folklore, una secció de passatemps que es titulava Rumia que rumiaràs i, fins i tot, publicava un fulletó. Tot plegat estava publicat per El Gato Negro, l’editorial que llavors editava Pulgarcito i que després de la Guerra Civil es va convertir en Bruguera. L’editorial El Gato Negro estava situada al carrer Projecte, 8, baixos, del barri barceloní de Vallcarca i feia imprimir la revista a la impremta de C.Oliveró, al carrer Sant Pere Més Baix, 45. La publicació es venia pel mòdic preu de 10 cèntims de pesseta i presentava unes atractives cobertes (primera i darrera pàgina) que eren a tot color.

L'aspecte que més sobta a primera vista és el nom de la publicació escrit amb “s” (en català correcte hauria de ser “Cigronet”), justament l'any 1924 quan ja feia gairebé deu anys que les Normes Ortogràfiques havien estat publicades i generalment acceptades. No és la única errada ortogràfica de la revista, també hi havia una historieta titulada, mai més ben dit: Una etivocació (en català correcte, hauria de ser “una equivocació”). Aquest canvi de la “c” correcta per la “s” en el nom de la publicació pot haver estat posat expressament per tal d'obtenir un títol de pronunciació encara més infantil, ja que “cigronet” és un dels apel·latius afectuosos i simpàtics amb què s’anomena en català els més petits de la casa.

Principals col·laboradors: Artur Moreno, Clovis Eimeric, Emili Graells Castells, Enric Arman, Ermengol Vinaixa, Escobar, Robert, Parets, Urda.

Sèries: Fulls de vida, Rumia que rumiaràs.