Revista Nova
  • Primera època:
    • Origen: 11/04/1914
    • Desaparició: 05/11/1914
    • Numeració: La primera època, el 1914, comprèn dels números de l’1 al 31; la segonà època, el 1916, arriba fins al número 45
    • Mides: 345 x 270 mm.
    • Editor: Santiago Segura
  • Segona època:
    • Origen: 05/05/1916
    • Desaparició: 31/12/1916
    • Numeració: En la segona época, la numeració segueix la de la primera, i comprèn els números que van del 32­ al 45
    • Mides: 294x208mm
    • Editor: Víctor Oliva
  • Format: Revista
  • Idioma: Català
  • País: Espanya
  • Periodicitat: Setmanal
  • Enllaços: Col·lecció digitalitzada (ARCA)
Bibliografia

Cadena, Josep Maria:

"Revistes i publicacions d’humor en català 1841-1939", Il.lustradors a Catalunya, Nadala Fundació Jaume I, Barcelona, Any XXIX, 1995.

Elias, Feliu:

Xavier Nogués, Catalonia, Barcelona, 1927.

Mas Peinado, Ricard:

"Gran Via 616. Santiago Segura i les revistes d'Art a Catalunya (1912-1919)", Picarol Revista humorística, Parsifal, Barcelona, 1996.

Torrent, Joan; Tasis, Rafael:

Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

Revista Nova

Un parell d'anys després de la breu experiència d'editar Picarol hi va haver una nova temptativa de Santiago Segura com a editor i de l'equip d'artistes que estaven a la seva òrbita i la del Faianç Català i les Galeries Laietanes. Es tracta de l'edició de la Revista Nova, una revista que va tractar de nou d'acostar-se al món de l'art i a l'actualitat mitjançant l'humor. Aquesta publicació va començar a publicar-se l’11 d’abril de 1914, tenia setze pàgines, estava impresa a dues columnes i valia vint cèntims. A partir del número 23 va passar a tenir només vuit pàgines. El seu format era de 345 x 270 mm. i s’imprimia a La Neotípia, de la Rambla de Catalunya número116, si bé a partir del seu número 13 va s’estampava a la casa E. Gabañach, al 308 del carrer Diputació.

Moltes publicacions abans de sortir estampaven un full de prospecte. En el d'aquesta revista hi podem llegir aquesta declaració d'intencions: “Aquesta publicació, que amb el nom de Revista Nova, veurà aviat la llum, al revés de les actuals publicacions artístiques que s’ocupen amb preferència d’art antic i d’arqueologia i sols incidentalment d’art modern, vindrà quasi únicament a analisar i evidenciar les tendències artístiques d’última hora, a fi de que les energies i ànsies dels esperits nous no’s trobin desemparades com fins ara”.

Revista Nova estava dirigida per Feliu Elias, que en aquell moment va començar a destapar-se com un dels crítics d'art més influents del país amb els seus articles signats com a Joan Sacs, i que va recórrer al seu equip habitual format per gent com Xavier Nogués, Francesc Pujols i Ramon Reventós. Els dibuixants, a més d'Apa i Nogués, que firmava Babel, eren Remigius, Junceda, Joan Colom (Adam) i molt més esporàdicament Opisso, Yda i Humbert. La revista també publicava dibuixos de revistes satíriques franceses, angleses i americanes, així com reproduccions d'obres de Nonell, Canals, Van Gogh, Maks, Lothe, Hayden, Gaugin, Cézanne, Tosha, Zak, Van Dongen, Egozcue o Pidelaserra.

El darrer número de Revista Nova sortia el 5 de novembre de 1914. El seu darrer exemplar va ser el número 31, on s'hi publicava un article acomiadant-se dels lectors, si bé al cap d'un temps (el 5 de maig de 1916) Revista Nova va reaparèixer en una segona època continuant la numeració de la primera, impresa a la casa Oliva de Vilanova i amb un format lleugerament més petit (294 x 208 mm). En aquesta segona época valia deu cèntims i tenia un caràcter més festiu que recorda els primers temps de Papitu. El propietari continuava sent Santiago Segura i l’ànima eren, com en l'antic setmanari satíric, Feliu Elias (i amb ell els seus alter egos com a caricaturista, Apa i com a crític d'art Joan Sacs) i Francesc Pujols. Revista Nova va publicar il·lustracions de Cels Lagar, Francesc Labarta, Manuel Humbert, Xavier Nogués, Ricard Canals, Francesc Vayreda, Joan Colom i altres artistes de renom. Aquesta segona època havia de durar fins al número 45, el 31 de desembre de 1916.

La principal aportació de Revista Nova al dibuix d'humor, però, va ser que en les seves pàgines s'hi van publicar les primeres làmines que conformen el llibre La Catalunya Pintoresca, dibuixades per Babel. De fet, el volum de La Catalunya Pintoresca, creació magistral on es retrata l'esperit català amb ironia i tendresa just en el moment de màxim esplendor del traç mordent de Xavier Nogués, és una de les obres més interessants de la caricatura satírica de tots els temps. Sobre això és interessant de reproduïr el testimoni de Joan Sacs (Feliu Elias), quan explica en la biografia de Nogués que: “Cap allà l’any 1914, altra vegada en Segura se sent editor i llança la Revista Nova, publicació dedicada a l’art modern i a tot el que de nou hom pot registrar sobre l’art antic i sobre l’art extrem-oriental; és una publicació setmanal, lleugera, mig seriosa, mig còmica, en la qual en Xavier Nogúes intervé eficaçment, corregint-la amb mi i publicant-hi una sèrie de dibuixos a dues tintes o en negre sol que acaben de pujar la seva anomenada als cims més alts de la glòria catalana. Aquest dibuixos de Revista Nova són l’inici de la sèrie que després publicarà, per fascicles, amb text de Francesc Pujols, sota el nom de “La Catalunya Pintoresca”, l’èxit de la qual és tan gran, que desseguida queda esgotada l’edició.”

Principals col·laboradors: Adam (Joan Colom), Apa, Babel, Canals, Humbert, Junceda, Lata, Opisso, Remigius, Yda.