Quatre Gats
Bibliografia

Cadena, Josep Maria:

"Periòdics modernistes a Catalunya", El Modernisme, Edicions L'Isard, vol. III, Barcelona, 2003.

Jardí, Enric:

Història dels Quatre Gats, Aedos, Barcelona, 1972.

Torrent, Joan; Tasis, Rafael:

Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

Quatre Gats

Creat després de la desaparició de Luz, la primera publicació modernista que hi va haver a Barcelona, el setmanari Quatre Gats va ser una creació de Pere Romeu, l’hosteler de l’establiment del mateix nom que s’havia obert al carrer Montsió de la capital catalana gràcies a l’ajut de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i altres artistes i literats. Aquests havien conegut els cabarets i tavernes que sovintejaven els pintors i escriptors a París, i van voler reproduir al costat de casa un local que els els recordés i que, alhora, els servís de lloc de trobada a ells i a les noves promocions d’artistes als quals volien ajudar. Així va sorgir la taverna Quatre Gats sota la direcció de Pere Romeu, que havia treballat durant un temps al conegut Chat Noir de París i va saber adaptar el negoci (el nom del qual era una combinació irònica de referències catalana i parisina) a la mentalitat d’un sector burgès barceloní amb inquietuds artístiques i curiositat per allò que s’esdevenia més enllà de les fronteres espanyoles. El local de restauració, que oferia abonaments de seixanta àpats per vint-i-quatre duros al mes (120 de les antigues pessetes), i on es podia sopar un plat de la carta, postres, pa, vi i cafè per dues pessetes, organitzava exposicions d’artistes novells entre els quals s’hi van comptar Picasso (la primera exposició que s’hi va fer), Isidre Nonell, Xavier Gosé, Carlos Vázquez i Evili Torent, a més de representacions de titelles a càrrec de Juli Pi.

Com a complement propagandístic a l’activitat desenvolupada, Pere Romeu va idear un setmanari que portés el nom de l’establiment, amb portades dibuixades pels artistes habituals de la casa, consagrats o que comencessin a donar-se a conèixer, i continguts literaris. Així, la segona setmana de febrer de 1899 va aparèixer a Barcelona el primer número de Quatre Gats, subtitulat Publicació Artística-Literària, que manifestava voler sortir cada dijous, costava deu cèntims l’exemplar i tenia quatre pàgines i un format de 33,2 x 23,6 cm.

Al primer número, en què Pere Romeu saludava “a la premsa de totes menes de maneres i de tots els colors i colorets; a tots els catalans i no catalans que estimin la nostra terra, des del potentat al pobre, burgès o bohemi; des de l’artista a l’artesà; als literats tots, prosistes o poetes”  amb el titular A tothom, hi figuraven diversos textos que tractaven el tema comú dels gats: les composicions A una gata de Conrad Roure, El gat dels frares de J. Serra i Constansó (Jep de Jepus), L’albada de gats de Guillem A. Tell i Lafont i Lo gat de Joan Baptista Martí i Navarre. Als números següents s’hi podien trobar col·laboracions literàries d’Apel·les Mestres, Joan Maragall, Josep Aladern, Santiago Rusiñol i Eugeni d’Ors, entre d’altres.

Al número 15 del 25 de maig de 1899, Pere Romeu va declarar que la publicació quedava suspesa per donar pas a Pèl & Ploma, puntualitzant, però, que “això no vol dir que els Quatre Gats siguin morts, molt al contrari: es quedaran a caseta una temporada, ben cuidats, per a que quan tornin a sortir facin goig. Avui per avui, tot per l’èxit del Pèl & Ploma. Malgrat això, el quartet felí no va tornar aparèixer, i han quedat per a la història les seves portades dibuixades per Ramon Casas (dues), Joaquim Mir, Ramon Pichot, Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Xavier Gosé (dues), Carlos Vázquez, Ricard Opisso, Francesc Sardà, Francesc García Escarré, Alexandre de Riquer, Evili Torent y Enrique Mulder García.

Principals col·laboradores: Ramon Casas, Joaquim Mir, Ramon Pichot, Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Xavier Gosé, Carlos Vázquez, Ricard Opisso, Francesc Sardà, Francesc García Escarré, Alexandre de Riquer, Evili Torent, Enrique Mulder García.