Picarol
  • Origen: 10/02/1912
  • Desaparició: 16/03/1912
  • Numeració: 6 números
  • Mides: 320x197mm
  • Format: Revista
  • Editor: Santiago Segura
  • Idioma: Català
  • País: Espanya
  • Periodicitat: Setmanal
  • Enllaços: Col.lecció digitalitzada (ARCA)
Bibliografia

Cadena, Josep Maria:

"Revistes i publicacions d’humor en català 1841-1939", Il.lustradors a Catalunya, Nadala Fundació Jaume I, Barcelona, Any XXIX, 1995.

Mas Peinado, Ricard:

"Gran Via 616. Santiago Segura i les revistes d'Art a Catalunya (1912-1919)", Picarol Revista humorística, Parsifal, Barcelona, 1996.

Torrent, Joan; Tasis, Rafael:

Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

Picarol

Picarol va ser una revista exquisida que, malgrat la seva breu existència, va deixar empremta en el panorama editorial català per la qualitat del seu equip artístic i la bellesa de les seves pàgines. Va aparèixer el febrer de 1912, en plena eclosió del Noucentisme català, un moviment artístic autòcton posterior al Modernisme. El seu editor era el mecenes i marxant d'art Santiago Segura, propietari del Faianç Català i les Galeries Laietanes, i la direcció de la revista va ser encomanada a Xavier Nogués i Josep Aragay, que es van envoltar d'un excel·lent equip d'artistes, provinents majoritàriament de Papitu, entre els quals destacaven Manuel Humbert, Marian Andreu, Enric Casanovas, Joan Colom, Apa o Ismael Smith. Cal notar que Lluís Bagaria, Yda i Torres García apareixien citats en el prospecte publicitari de la revista que es va editar abans del primer número, però mai van arribar a col·laborar-hi. El seu impressor era l'actiu Avel·lí Artís, pare del dibuixant Tísner i també escriptor i impulsor de múltiples iniciatives editorials, i entre els seus redactors hi trobem Francesc Pujols, Ramon Reventós, Alexandre Plana, Carles Soldevila o Josep Carner, és a dir, la flor i nata de la intel·lectualitat del moment.

Picarol va ser una revista avantguardista que, amb el pretext de l'humor, va unir textos i dibuixos dels més moderns creadors del seu temps. Fins i tot la premsa francesa va elogiar la factura d'aquesta revista. Entre d’altres elogis, el Paris-Journal escrivia: "Picarol, de Barcelonne, (...) est certainement l'une des meilleures revues d'art de l'époque".

Santiago Segura editaria també altres revistes en què tractava del món de l'art mitjançant l'humor com La Cantonada, de la qual només va aparèixer un número el 1914, la Revista Nova, amb un format molt més semblant a Picarol i que va arribar a durar poc més de trenta números el 1914, i, finalment, Vell i Nou, que es va publicar entre 1915 i 1920.

Picarol s'estampava a dues tintes, va publicar belles caricatures d'Aragay (Jacob), Humbert, Nogués, Pidelaserra, Marian Andreu, Remigius, Ismael Smith, Apa, Joan Colom, Capuz i Enric Casanovas, i també va reproduir obres de Picasso o de l'escultor Josep Clarà. Per acabar, cal citar la definició que el dibuixant Apa va deixar escrita en la seva biografia de Nogués del que va ser Picarol: "publicació exquisida, d'un bon gust que aleshores passava per avantguardista i que acredita l'editor, el director i a la ciutat en pes".

Principals col·laboradors: Adam (Joan Colom), Marian Andreu, Apa, Aragay (Jacob), Babel, Bagaria, Capuz, Humbert, Nogués, Pidelaserra, Remigius, Ismael Smith.