Patufet
Bibliografia

Larreula, Enric:

Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà, Edicions 62, Barcelona, 1985.

Riera Pujal, Jordi:

El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011), Ediciones Glénat, Barcelona, 2011.

Riera Pujal, Jordi:

Tebeos. Las revistas juveniles (Patufet, cuando la nostalgia se hizo tebeo), ACT, Tebeosfera, Sevilla, 2016.

Solà, Lluís:

En Patufet (Antologia), Llibres de l'Index, Barcelona, 2003.

Patufet

El cèlebre setmanari infantil En Patufet, nascut el 1904, que practicava un humor absolutament blanc amb la divisa de catalanitzar, moralitzar i entretenir, va desaparèixer el 1938 quan el règim franquista, amb la prohibició del català, el va obligar a tancar en ple èxit de vendes i en un punt molt alt de popularitat. Durant la llarga nit del franquisme el record d'aquesta publicació es va anar magnificant i molts dels antics lectors, en fer-se grans, la recordaven amb enyorança. La família Baguñà, editora del setmanari, tampoc se n’oblidava i va demanar el permís per tornar a publicar-la. Les sol·licituds van ser moltes i totes successivament denegades. Però els Baguñà van seguir insistint i finalment, el 1968, trenta anys més tard de la seva desaparició, es va rebre una resposta afirmativa. Pel que sembla, però, en l'expedient hi va haver algun error perquè, enmig de tants tràmits, s'havia perdut l'article “En” i recuperar-lo significava haver de tornar a començar tota la negociació, de manera que el nou En Patufet es va dir Patufet a seques.

Patufet, doncs, va sortir al carrer el dia 6 de desembre de 1968 amb unes grans expectatives i un èxit fulgurant ja que els 125.000 exemplars editats van desaparèixer en un tres i no res. Amb una portada feta per Joan Ferràndis, hi dibuixaven moltes signatures procedents de l'antic setmanari com Antoni Batllori Jofré, Carles Becquer o Jaume Juez (Xirinius) i hi escrivien Josep Miracle, Font i Solsona, Coma i Soley, Blasi i Rabassa i Ramon Folch i Camarasa, fill del recordat Josep M. Folch i Torres, que seguia amb unes narracions de l’estil de Pàgines viscudes, un dels grans èxits del seu pare. Pel que fa als tradicionals, també hi publicaven Josep Escobar, Muntañola, Lola Anglada i Garcia Estragués. El director era el periodista Joan Sariol i Badia, que havia estat director de l'agència Efe i de TBO, mentre que la impremta era la dels mateixos Baguñà (carrer Muntaner 22, Barcelona).

Aquest èxit inicial ben aviat va decaure ja que els antics lectors van considerar la nova publicació massa moderna mentre que els nous la van trobar estantissa i antiquada. Entre els uns i els altres es van entaular agres polèmiques que van fer que s'anessin perdent lectors per totes dues bandes. Tot i que Patufet va intentar solucionar el problema augmentant les mides, passant a la periodicitat setmanal (a partir del número 73), amb una nova maquetació (a partir del número 90) i donant entrada a una nova fornada de col·laboradors en el ram del dibuix, la revista no aconseguia convèncer a possibles nous lectors.

El canvi, però, tampoc va solucionar res i el descens de lectors va ser imparable. Quan les vendes d’exemplars van baixar de 15.000 els editors van comprendre que no podien continuar. El canvi no havia convençut els joves lectors, desenganyats, i havia provocat que els més grans deixessin de comprar el setmanari. Finalment, el 29 de juny de 1973, va publicar el darrer número. N'havien sortit 167, a part dels calendaris. Amb tot, Patufet va deixar un llegat gens menyspreable de mostres d’humor infantil plenament aconseguides. També és un factor a destacar el fet d'haver donat a conèixer des de les seves planes tota una nova generació de dibuixants, dels quals molts, gràcies al seu talent, han aconseguit una carrera plena d'èxits.

Principals col·laboradors: Alfons López, Antoni Batllori i Jofre, Fer, Gabriel Jaraba, Isidre Monés, Ivà, Jan, Jaume Perich, Joaquim Muntañola, Joma, Josep Escobar, Josep Lluis Martínez Picanyol, Josep Maria Beà, Josep Maria Orteu, Josep Miracle, Josep Serra, Lola Anglada, Mia Alberdi, Miquel Esparbé, Peñarroya, Pere Garcia Lorente, Pere Olivé, Ricard Olivan, Soler, Tha, Tom, Toni Batllori, Ulisses Traver, Xirinius (Jaume Juez).

Principals sèries: Com… (Perich), El Rei de la Cerdanya (Joma), Galldindi (Josep Maria Orteu), Jordi l’aprenent (Coquard, Abad-Batllori), Kim i Tap (Pere Garcia Lorente), L’hereu de’n Massagran (Ramon Folch, Josep Maria Beà), La Nuri també en vol saber (Josep Miracle), Maurici Patufet (Toni Batllori), Mefist (Ivà), Tarzan Gómes (Olivé, Josep Maria Orteu), Ton i Met (Jan).