Nicolás
  • Subtítol: Revista semanal para niños de 5 a 80 años
  • Origen: 1948
  • Desaparició: 1955
  • Numeració: 239 números i 3 almanacs.
  • Mides: 26 x 18 cm.
  • Format: Revista
  • Editor: Ediciones Cliper (Editorial Plaza)
  • Idioma: Castellà
  • País: Espanya
  • Enllaços: Manga Classics, Tebeosfera, Wikipedia
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Guiral, Antoni:

By Vázquez. 80 años del nacimiento de un mito, Ediciones B, Barcelona, 2010.

Ramírez, Juan Antonio:

La historieta cómica de postguerra, Colección Memoria y Comunicación, Cuadernos para el Diálogo, Madrid, 1975.

VV.AA.:

Tebeos. Las revistas infantiles, Asociación Cultural Tebeosfera, Sevilla, 2014.

Nicolás

Durant la postguerra, l’editorial Cliper ja mantenia al mercat una revista adreçada als nois amb les aventures d’El Coyote (1947), i l’any 1949 en va treure una altra per a noies anomenada Florita. Entremig (1948), l’editorial va decidir crear una nova capçalera humorística (Nicolas) que pogués fer la competència directa a la revista Pulgarcito de l’editorial Bruguera. La revista portava el subtítol de Revista semanal para niños de 5 a 80 años. La majoria de col·laboradors gràfics de Nicolas estaven molt més a prop de l’estil Bruguera que del tipus d’humor més blanc que practicava normalment TBO.

El personatge principal (Nicolas) va ser dibuixat per Pere Garcia Lorente. Era un home calb amb bigoti que no tenia ofici ni benefici. Era una època en què TBO i Pulgarcito copaven el mercat de revistes humorístiques infantils, i Nicolas no va acabar de trobar el seu lloc en el mercat malgrat que es va esmerar en crear nous personatges i noves seccions amb la complicitat de molt bons dibuixants com Arnalot, Vázquez, Ayné, Gin, Escobar, Urda, Alfons Figueras, Bernet Toledano, Martz Schmidt o Niubó. També va incloure sèries estrangeres d'Steve Dowling (Acero) i de l'uruguaià Fola (Pelopincho y Cachirula). Però unes vendes insuficients van provocar que el 1955 es deixés de publicar i molts dels seus dibuixants, i alguna de les seves sèries, van passar a Pulgarcito.

José Maria Conget recolliria a Tebeos, las revistas infantiles (ACT, 2014) algunes de les curioses, creatives i humorístiques expressions dels personatges de la revista: “¡Ictiosarurios fritos en salsa etrusca!, ¡Choques de trolebuses y fiebres cochinchinas!, ¡Albricias y regodeos!, ¡Maldiciones heterogéneas y monosilábicas!, ¡La reoca en do menor!...”.

Principals col·laboradors: Alfons Figueras, Arnalot, Ayné, Bernet Toledano, Chelín, Conti, Cifré, Darnís, Garcia Lorente, José Luís Sagasti, Josep Escobar, Jord Dom, Jordi Gin, Martz Schmidt,  Royo, Sabatés, Tey, Urda.

Principals sèries: Nicolas (Pere García Lorente), Don Super ( Miquel Bernet Toledano, Jorge), Don Máximo Atontado (Sabatés), El Mago Chelín (Tey), Fausto Durete (Jordi Gin), Henry y Ketto, detectives (Josep Escobar), Hércules Puput (Alfons Figueras), El pequeño Sultán (Manuel Vázquez), Juan Pérez (Manuel Vázquez), La familia Tarúguez (Antoni Ayné), Pancho Plancha (Ponti), Pirúlez y Nolito (Urda), Rigodón y Violona (Martz Schmidt).