Makoki
  • Subtítol: Comix Pati Patuprimo, La línea consagrada o La línea bolchevique
  • Makoki (Primera Época):
    • Origen: 09/1982
    • Desaparició: 05/1984
    • Numeració: 15
    • Mides: 31 x 24 cm.
    • Format: Revista
    • Editor: Ediciones La Cúpula
  • Makoki (Segunda Época):
    • Origen: 12/1989
    • Desaparició: 01/04/1993
    • Numeració: 34 ordinaris i 3 extraordinaris
    • Mides: 27 x 20 cm.
    • Format: Revista
    • Editor: Ediciones Makoki
  • Numeració: Makoki (Primera Época): 1 al 17 (dos números dobles) ; Makoki (Segunda Época): 1 al 34
  • Idioma: Castellà
  • País: Espanya
  • Periodicitat: Mensual
  • Enllaços: El País, Rebeldemule, Tebeosfera (Primera Época), Tebeosfera (Segunda Época), Wikipedia
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso, Editorial Sinsentido, Madrid, 2000.

Dopico, Pablo:

El cómic underground español, 1970-1980, Ediciones Cátedra, Madrid, 2005.

Gallardo, Miguel; Mediavilla, Juan, y Borrallo, Felipe:

Makoki integral, Glénat, Barcelona, 2002.

Lladó, Francesca:

Los Comics de la Transición, Colección Viñetas nº 3, Ediciones Glénat, Barcelona, 2001.

Mediavilla (g); Gallardo, Miguel, (d):

Makoki: Fuga en la Modelo, La Cúpula, Barcelona, 2009.

VV.AA.:

Gran Catálogo de la Historieta. Inventario 2012. Catálogo de los tebeos en España. 1880-2012, ACyT Ediciones, [s.l], 2013.

Makoki

Cinc anys després de la primera aparició de Makoki a Disco-Exprés, l’editor Josep Maria Berenguer va decidir llançar una revista amb el nom del personatge creat per Felipe Borrallo, Juan Mediavilla i Miguel Ángel Gallardo per aprofitar el seu èxit. Berenguer, amb el seu segell La Cúpula, ja editava amb èxit la revista El Víbora. Amb Gallardo com a director, la revista Makoki va acollir a les seves pàgines, a més de la seva sèrie estrella, creacions com Buitre Buitraker (Gallardo), Don Vito and Co (Montesol), Chunchita y Marilin (Mediavilla, Murillo y Gallardo), Los primos (Javi Soler), Los hermanos Aguirre (Vallés), En la barra (Azagra), Los grandes hechos del mundo moderno (Azagra), Cutlas (Calpurnio), Familia (Vallés), Jojito (Montesol) o Paquito el Mangui (Murillo y Mediavilla). Entre els autors habituals s’hi trobaven també Pedro Oses, Javier Mina, Simónides, Tonnino, Mauro Erintralgo i Max. El material nacional es complementava amb historietes d’importació amb signatures com Gilbert Shelton, Philippe Vuillemin, Harvey Kurtzman o Robert Williams. D’aquesta manera, Makoki es va situar a la petja del còmic underground que ja seguia El Víbora, tot i que amb una predilecció més gran pel lletgisme i l’humor brutal i cruel dins de l’anomenada “línia chunga”. La majoria d’historietistes de Makoki es recreaven en l’univers paral·lel dels anomenats baixos fons, i en uns personatges que solien viure als marges de la societat. La revista va portar el subtítol “Comix Pati Patuprimo” en els seus primers números, però més tard se’n van succeir d’altres com “La línea consagrada” o “La línea bolchevique”. A partir del número 5 cada lliurament es va centrar en un tema concret: la televisió, els superherois, les vacances, etc. D’aquesta manera es va arribar al número 17, tot i que n’hi va haver dos que van ser dobles: el 7-8 i el 12-13.

A finals de 1989, Felipe Borrallo va reprendre la capçalera i en va confiar la direcció a Alberto Calvo i, més tard, a Damián Carulla. En aquesta nova etapa es van incorporar les sèries Supermaño (Alberto Calvo), Herminio Bolaextra (Mauro Entrialgo), Dioxenes (Martí), El sicario Macario (Martí), Brian the Brain (Miguel Ángel Martín), Ovidio, vicioso del vidrio (Azagra), El buitre es ave de paso (Enrique Sánchez Abulí i Oswald), Historias negras (Enrique Sánchez Abulí y Jordi Bernet) o Hitler=SS (Jean-Marie Gourio, Philippe Vuillemin i Gondot). Altres col·laboradors van ser Calpurnio, Vallés, Vázquez, Nazario, Sánchez Zamora, Onliyú, Andreu Martín, Alfonso Tamayo, Kim, Maitena, Antoni Garcés, Das Pastoras, Quim Bou o Manuel Fontevila, així com els estrangers Tabare, Alejandro Pose o Lager. Aquesta segona, i darrera, etapa de la revista va arribar als 34 números, més 3 extraordinaris. L’any 1993, les temàtiques repetitives de les historietes i l’interès minvant del públic per l’estil underground van propiciar la desaparició de la revista.

Principals col·laboradors: Azagra, Jordi Bernet, Felipe Borrallo, Quim Bou, Calpurnio, Alberto Calvo, Damián Carulla, Das Pastoras, Mauro Eintralgo, M.  Fontevila, Miguel Ángel Gallardo, Antoni Garcés, Gondot, Jean-Marie Gourio, Kim, Harvey Kurtzman, Lager, Maitena, Martí, Andreu Martín, Miguel Ángel Martín, Max, Juan Mediavilla, Javier Mina, Montesol, Murillo, Nazario, Onliyú, Pedro Oses, Oswald, Alejandro Pose, Enrique Sánchez Abulí, Sánchez Zamora, Gilbert Shelton, Simónides, Javi Soler, Tabare, Alfonso Tamayo, Tonnino, Vallés, Vázquez, PhilippeVuillemin, Robert Wiliams.

Sèries: Brian the Brain (Miguel Ángel Martín), Buitre Buitraker (Gallardo), El buitre es ave de paso (Enrique Sánchez Abulí y Oswald), Chunchita y Marilin (Mediavilla, Murillo y Gallardo), Cutlas (Calpurnio), Dioxenes (Martí), Don Vito and Co (Montesol), En la barra (Azagra), Familia (Vallés), Los grandes hechos del mundo moderno (Azagra), Los hermanos Aguirre (Vallés), Herminio Bolaextra (Mauro Entrialgo), Historias negras (Enrique Sánchez Abulí y Jordi Bernet), Hitler=SS (Jean-Marie Gourio, Philippe Vuillemin y Gondot), Jojito (Montesol), Makoki( Felipe Borrallo, Juan Mediavilla y Miguel Ángel Gallardo), Ovidio, vicioso del vidrio (Azagra), Paquito el Mangui (Murillo y Mediavilla), Los primos (Javi Soler), El sicario Macario (Martí), Supermaño (Alberto Calvo).