Madrid Cómico
Bibliografia

Bozal, Valeriano:

Ilustración gráfica del siglo XIX en España, Comunicación, Madrid, 1979.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Cuadrado, Jesús:

Diccionario de uso de la historieta española, 1873-1996, Compañía literaria, Madrid, 1997.

Gómez Aparicio, Pedro:

Historia del periodismo español, Editora Nacional, Madrid, 1974.

López Ruiz, José María:

Vida alegre, Compañía literaria, Madrid, 1995.

López Ruiz, José María:

Un siglo de risas. 100 años de prensa de humor en España, Libris, Madrid, 2006.

Martín, Antonio:

Los inventores del cómic español, 1873-1900, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2000.

VV.AA.:

150 años de prensa satírica, Ayuntamiento de Madrid, Madrid, 1991.

Madrid Cómico

És d’un dels setmanaris satírics més importants del segle XIX. Va néixer prop de 1880 i va tenir una llarga vida fins el 1923, tot i que que a partir de principis del segle XX la vida d’aquesta revista va començar a llanguir i va perdre un bon nombre de subscriptors. Madrid Cómico va ser l’hereu d’El Mundo Cómico i, igual que aquest, amb prou feines va tractar temes polítics. Fundat per en Miguel Casaña, va ser una publicació intranscendent que només pretenia el somriure del lector, cosa que va trigar a succeir. Els primers anys només van servir per fer perdre diners a l’editor, per la qual cosa va decidir posar-la a la venda per la llavors ridícula quantitat de 250 pessetes.

El principal redactor de Madrid Cómico, sobre qui requeia bona part de la responsabilitat de la publicació, va ser el poeta i periodista val·lisoletà Sinesio Delgado. La part gràfica d’humor estava a càrrec de Cilla, un caricaturista que va crear els populars “cabezones”, personatges d’actualitat que generalment ocupaven la portada amb la caricatura del retratat molt més gran que el cos. Es tractava de figures populars del món de la literatura, el teatre, l’art, els toros i, en rares ocasions, de la política.

A partir del 1883 es va fer càrrec de la direcció i de la propietat del setmanari el mateix Sinesio Delgado. El primer que va fer va ser rodejar-se d’un grapat de bons col·laboradors, entre els que destaquen: Miguel Ramos Carrión, Eduardo del Palacio, Vital Aza, Luis de Taboada amb la seva popular secció “De todo un poco”, Juan Pérez Zúñiga amb les famoses “zuñigades”, i Leopoldo Alas Clarín, qui des de Oviedo, enviava “Los palinques”.

L’èxit de Sinesio Delgado amb Madrid Cómic va residir, a banda de en la seva ploma afilada i sempre encertada, en la fugida de tot el que tenia a veure amb els vaivens politics. Preferí parlar d’allò festiu, de temes socials, populars i fins i tot culturals.

El món del teatre i de la lírica, així com els espectacles taurins, van tenir una gran rellevància a la revista. Als textos dels redactors habituals s’hi afegia una forma especial de fer humor gràfic i les caricatures de Cilla en les seves portades, amb uns enginyosos rebles sobre el personatge caricaturitzat generalment escrits per el mateix Sinesio Delgado.

Hi ha centenars d’exemples destacables però, com a mostra, el text que acompanyava a la caricatura del compositor Joaquín “Quinito” Valverde:

Cobra trimestres muy sanos
y estrena de cualquier modo,
poniendo música a todo
lo que cae entre sus manos.

A més de Cilla, a Madrid Cómico hi van col·laborar un bon nombre d’il·lustradors de l’època com José Luis Pellicer, que venia d’El Mundo Cómico i de La Ilustración Española y Americana, i Mecachis (Eduardo Sáenz Hermúa), qui també havia col·laborat amb El Mundo Cómico, El Motín i La Mosca Blanca i que després va treballar a Blanco y Negro. L’èxit de Madrid Cómico durant les últimes dècades del segle XIX va ser tan gran que aviat van aparèixer unes germanes petits: Barcelona Cómica i València Cómica. La decadència de la revista va començar amb el nou segle, fent desaparèixer els “cabezones”, canviant el format i introduint el color. Així va continuar publicant-se fins el 1923.

Principals col·laboradors: Sinesio Delgado, Miguel Ramos Carrión, Eduardo del Palacio, Vital Aza, Luis de Taboada, Juan Pérez Zúñiga, Leopoldo Alas Clarín, José Luis Pellicer, Cilla, Mecachis, Sileno, Demócrito.