La Tuies
Bibliografia

Torrent, Joan; Tasis, Rafael:

Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

VV.AA.:

Psicalíptics. Erotisme i transgressió a les revistes il·lustrades del principi del segle XX, Museu d'Art de Sabadell, Sabadell, 2004.

La Tuies

El 27 de setembre de 1923 sortia el darrer número del setmanari humorístic-eròtic El Nandu de Llofriu, que va ser suspès per la dictadura militar de Primo de Rivera, però una setmana més tard, el 4 d’octubre de 1923, tornava a sortir al carrer transformat en qui irònicament se suposava que era la seva parella sentimental, La Tuies.

La capçalera, igual que la seva predecessora, estava editada per antics col·laboradors del setmanari Papitu, en el qual s’inspirava (així, la pàgina La Retaguardia, diartio de avisos, anuncions y esquelas mortuorias de La Tuies imitava la secció satírica anomenada El día Bético de Papitu), alhora que hi competia per un públic aficionat als dibuixos de dones amb poca roba, i de relats i acudits més o menys provocatius. Agustí Piracés n’era el director, al qui va substituir Joan Sancho Farrerons (que signava Laura Brunet i que també va assumir el paper d’editor), i entre els principals col·laboradors destacaven Lluís Capdevila, Rafael Salanova i Joan Casas Vila. La majoria dels textos estaven signats amb pseudònim (A. T. Neista, Mick E. Leth, L’Arxiver del poble, L’hortolà de Sant Boi, Rafetet, F. Avall Harga, Marcel Terra, L’Afarta Pobres…), fins i tot a les cartes dels lectors que, a la secció Al voltant del braser, s’animaven a enviar relats dignes de la publicació amb el següent reclam:

“Alerta, minyons! En aquesta secció hi publicarem tots els contes que se’ns enviïn propis d’ésser contats a les velles xacroses de quinze anys per amunt i que siguin dignes d’ésser coneguts pels barrilaires lectors de La Tuies. D’aquests contes en premiarem un cada número amb la respectable quantitat de «deu peles»”. Entre els dibuixants hi destacaven Josep Altimira Oxymel, Antoni Jiménez, J. M. Bosch, Josep Alloza, Pere Clapera Argelaguer, Albert Mestre, J. Galvén, Ans, Escobar, García, Gilbert, Mauri i Juan Hito.

El 29 de desembre de 1927 el setmanari, que sortia els dijous, s’acomiadava dels lectors en el seu número 222 amb l’editorial titulat Passi-ho bé, tinguin!: La Tuies plega. Ens hi hem pensat molt, però, a la fi, hem fet com les minyones que van a ballar a la Beta, i ens hem dit: com que un dia o altre ha d’ésser, quan més aviat millor. La Tuies no es mor: es suïcida (...). La Tuies s’ha adonat que la prenien per una meuca de les que corren per allí, i esverada, s’ha alçat el faldellí per por d’embrutar-se amb tant de fang, ha fet la darrera pirueta, que és aquest número, i s’ha dit: – Cap a Llofriu, que El Nandu t’espera amb els braços oberts. (...) Que se’ns digui «malscaps», «trasnoxadors» i que «anem de mal borràs», passi; però que se’ns digui pornògrafs i que per tals se’ns tingui, no! No ens dóna la gana! (...) Per això, repetim i ho proclamem ben alt: La Tuies no es mor: es suïcida!”.

Principals col·laboradors: Josep Altimira Oxymel, Antoni Jiménez, J. M. Bosch, Josep Alloza, Pere Clapera Argelaguer, Albert Mestre, J. Galvén, Ans, Escobar, García, Gilbert, Mauri, Juan Hito.