La Tomasa
  • Primera època:
    • Origen: 30/05/1872
    • Desaparició: 16/06/1872
    • Numeració: 4
    • Mides: 37 x 27 cm.
    • Format: Revista
    • Editor: Innocenci López Barnagossi
  • Segona època: Setmanari català festiu il·lustrat i literari:
    • Origen: 20/09/1888
    • Desaparició: 28/12/1907
    • Numeració: 1007
    • Mides: 27,8 x 19,3 cm.
    • Format: Revista
    • Editor: Joan Miró
  • Format: Revista
  • Idioma: Català
  • País: Espanya
  • Periodicitat: Setmanal
  • Enllaços: ARCA, Enciclopèdia Catalana, Prensa histórica
Bibliografia

Torrent, Joan; Tasis, Rafael:

Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

La Tomasa

El nom d’una de les campanes de la catedral de Barcelona, Tomasa, va servir per posar títol a dos setmanaris humorístics que van aparèixer a la ciutat en èpoques diferents. La primera publicació va substituir L’Esquella de la Torratxa, que havia estat governativament suspesa (i que, al seu torn, havia substituït una altra revista suspesa pel govern, La Campana de Gràcia), va durar quatre números, del 30 de maig al 16 de juny de 1872, fins la reaparició de La Campana de Gràcia.

Setze anys més tard, el 2 de setembre de 1888, va sortir la segona La Tomasa, que es definia en el seu subtítol com “un setmanari català festiu, il·lustrat i literari”, es venia a 15 cèntims l’exemplar (posteriorment, 10 cèntims) i tenia 8 pàgines (que després passarien a ser 16) i un format de 27,8 x 19,3 centímetres. Tenia dos directors, un de literari, Simó Alsina i Clos, i un altre d’artístic, Ramon Escaler. Entre els col·laboradors en prosa i en vers s’hi trobaven Josep Barbany (Pepet del Carril), Conrad Roure, Antoni Bori i Fontestà, Josep Asmarats “Staramsa”, Francesc Ubach i Vinyeta, Lluís Millà i Manuel Folch i Torres, entre d’altres. Alguns dels qui van dibuixar a la publicació van ser Ramon Escaler, Josep Robert, L. Roig, M. Prats, Ferran Xumetra, Joan Llopart, A. Figuer, E. Pastor i Josep Costa (que després es faria popular amb el pseudònim de Picarol).

La revista tenia un tarannà calmat que defugia polèmiques i acudits polítics. Volia acontentar els barcelonins amants de la broma discreta que creien en la tranquil·litat com a principi vital màxim. El 28 de desembre de 1907, dia dels Sants Innocents, al seu número 1.007 (una xifra, per cert, a la qual no van arribar gaires setmanaris històrics) es va acomiadar dels seus lectors, i la societat barcelonina més culturalment inquieta no la va trobar a faltar.

Principals col·laboradors: Ramon Escaler, Josep Robert, L. Roig, M. Prats, Ferran Xumetra, Joan Llopart, A. Figuer, E. Pastor, Josep Costa.