La Mainada
Bibliografia

Castillo, Montserrat:

Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants, BC/ Barcanova, Barcelona, 1997.

Solà, Lluís:

Un segle d’humor català, Quaderns de Cultura nº 70, Editorial Bruguera, Barcelona, 1973.

Torrent, Joan; Tasis, Rafael:

Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

VV.AA.:

ComiCat, Crítica, Articles i Guia del Còmic en Català 2008, Edicions Per Tutatis, [s.l], 2009.

La Mainada

Mainada va ser una revista de gran qualitat dedicada als infants que es va publicar a Barcelona. Volia fer la competència a En Patufet, que era el clar dominador del mercat en aquest tipus de setmanaris. Els seus atractius principals van ser un bon disseny i una gran nòmina de signatures il·lustres. Encara que no totes es van confirmar, en el seu llançament s'anunciaven les de Carles Riba, Aureli Capmany, Antoni Rovira i Virgili, Angel Guimerà, J.M. Lòpez Picó, Jaume Bofill i Mates, Adrià Gual, Francesc Curet, Clementina Arderiu, Ignasi Iglèsias, Narcisa Freixes, Josep M. de Sagarra, Joan Creixells, Enric Morera, Joaquim Ruyra, Gaziel i Víctor Català, entre d’altres. Entre la nòmina de dibuixants comptaven amb Feliu Elias (Apa), Francesc Labarta, Serra Massana, Obiols, D'Ivori, Roqueta, K-Hito, Joan Colom, Rafael Barradas, Vayreda, Joan Llimona, Opisso, X. Nagués, Aragay, Apel·les Mestres i Muntañola (Amyc).

La revista tenia diverses seccions, com la d'història a cura de Rovira i Virgili, la de biografies (Francesc Curet), Els nens de la meva escala (Salvat Papasseit) i altres. També publicava un fulletó amb una història que continuava en cada número i del què en tenia cura Ramon Raventós. Reunint els diversos fulletons es completava un conte que es titulava Els camins de la sort.

El redactor en cap de la publicació era Joan Laguía que, al mateix temps, era un dels destacats dirigents dels Sindicat Lliure. Aquesta organització estava adscrita a la patronal i teòricament represaliava les accions violentes del Sindicat Únic dels Obrers. En realitat, tant un com l'altre eren grups d'assassins, generalment a sou. Laguía, per raons de seguretat, va haver d'abandonar la revista el 1922 i el va substituir en les seves funcions l'impressor, autor teatral i literat, Avel·li Artís (pare de l’escriptor i dibuixant Tísner).

El 1923 la revista es va renovar amb nous col·laboradors i noves seccions, i hi va entrar a col·laborar un equip de pedagogs. També va publicar, convenientment traduïts, uns Contes russos i va projectar altres obres en format de fulletó. La revista va aconseguir un gran nivell de qualitat en els seus continguts, mantenint un esperit clarament catalanista. L’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera i de la catalanofòbia que aquell govern dictatorial espanyol va promoure que, el 23 de novembre de 1923, per ordre governativa, es suspengués la publicació.

Principals col·laboradors: Adrià Gual, Angel Guimerà, Antoni Rovira i Virgili, Aureli Capmany, Apel·les Mestres, Carles Riba, Clementina Arderiu, Francesc Curet, Francesc Labarta, J.M.Lòpez Picó, Jaume Bofill i Mates, Ignasi Iglèsias, Joaquim Ruyra, Josep M. de Sagarra, Joan Creixells, Enric Morera, Gaziel, Víctor Català, Feliu Elias “Apa”, Narcisa Freixes, Ramon Raventós, Serra Massana, Obiols, D'Ivori, Roqueta, K-Hito, Joan Colom, Rafael Barradas, Vayreda, Joan Llimona, Opisso, Aragay, Muntañola (Amyc), X.Nagués.