La Flaca
  • 1ª època (amb el títol de La Flaca):
    • Origen: 27/03/1869
    • Desaparició: 03/09/1871
    • Numeració: 100 números
  • 2ª època (amb el títol de La Carcajada):
    • Origen: 17/01/1872
    • Desaparició: 31/10/1872
    • Numeració: 37 números. Un cop apareguts, els números del 17 al 19 de La Carcajada són retirats per censura i substituïts per les capçaleres La Risotada (dos números, 1 i 6 de juny de 1872) i La Risa (un número, 15 de juny de 1872)
  • 3ª època (amb el títol de La Flaca):
    • Origen: 07/11/1872
    • Desaparició: 04/10/1873
    • Numeració: Seguint la numeració de La Carcajada, 47 números fins el nº 84
  • 4ª època (amb el títol de La Madeja Política):
    • Origen: 01/11/1873
    • Desaparició: 19/12/1874
    • Numeració: 50 números. Els números DEL 15 al 21 són substituïts per El Lío (del 7 de febrer al 18 d’abril de 1874); es reprèn la numeració de La Madeja Política al nº 22
  • 5ª època (amb el títol de La Madeja):
    • Origen: 02/01/1875
    • Desaparició: 02/03/1876
    • Numeració: 22 números
  • Numeració: Van aparèixer un total de 277 números
  • Format: Revista
  • Editor: Litografia de Juan Vázquez, Barcelona
  • Idioma: Castellà
  • País: Espanya
  • Periodicitat: Setmanal
  • Enllaços: BCN.cat, Historia segundo bachillerato, La flaca digitalizada, Wikipèdia

La Flaca

Revista satírica liberal y anticarlista, de tendència republicana i federal. Va ser publicada durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), desprès de l’anomenada Revolució de 1868 o La Gloriosa, que va suposar el destronament de la reina Isabel II. Revista de forta càrrega crítica política, va ser una de les primeres en publicar caricatures satíriques, realitzades bàsicament per Tomàs Padró. Aquestes caricatures, publicades amb una gran qualitat tècnica d’impressió, van marcar època i fixar el tipus de caricaturisme polític del segle XIX. Els textos apareixen sense signar o amb pseudònims.

Tot i que l’aparició de La Flaca va ser possible gràcies a la llibertat de premsa del moment històric en que aparegué, va patir la censura del govern, motiu pel qual va canviar de títol en diverses ocasions.

Principals col·laboradors: Tomàs Padró.

Principals personatges: caricatures dels polítics de l’època