L’Estevet
  • Subtítol: Setmanari nacionalista popular
  • Primera època:
    • Origen: 26/08/1921
    • Desaparició: 16/12/1921
    • Numeració: 1 al 17
    • Mides: 377x267 mm
  • Segona època:
    • Origen: 06/01/1922
    • Desaparició: 09/09/1923
    • Numeració: 1 al 88
    • Mides: 272x190mm
  • Format: Revista
  • Idioma: Català
  • País: Espanya
  • Periodicitat: Setmanal
  • Enllaços: Gran Enciclopèdia Catalana
Bibliografia

Cadena, Josep Maria:

"Revistes i publicacions d’humor en català 1841-1939", Il.lustradors a Catalunya, Nadala Fundació Jaume I, Barcelona, Any XXIX, 1995.

Torrent, Joan; Tasis, Rafael:

Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

L’Estevet

L'Estevet va nèixer en una època de gran efervescència política. Era una revista que pretenia defensar la causa del catalanisme polític més radical. Fundada pel polític català Manuel Carrasco i Formiguera, desitjava recuperar l'esperit combatiu de la revista Cu-cut!. Tenia quatre pàgines a tres columnes, el seu format era de 377x267mm, es venia a deu cèntims i s'estampava a les Gràfiques Atenes. En el seu número 15 va passar a ser impresa per Avel·lí Artís, escriptor a més d'impressor, protagonista de múltiples aventures editorials i pare del periodista, escriptor i dibuixant Tísner. La influència del nou impressor aviat es va fer notar, i en el seu número 18 va aparèixer completament reformat, amb un format una mica més petit, més pàgines (va passar de 4 a 16), pujant de preu a quinze cèntims i atorgant una major importància a la part gràfica, sumant col·laboracions d'antics dibuixants de Cu-cut! com Cornet, Junceda o Apa i nous valors com Fiol, John o Quelus. Entre els escriptors es trobaven Miquel Laporta, Antoni Rovira i Virgili, Josep Font i Casas, Joaquim Ventalló, Ventura i Gassol, o Angel Ferran.

L'Estevet, publicació extremament crítica i combativa, va aconseguir consolidar-se entre el públic, ja sigui per l'acidesa de les seves sàtires com per la qualitat de les seves caricatures. Els seus redactors tenien importants problemes amb la censura de l'època, i fins i tot el seu director, Manuel Carrasco i Formiguera, va ser jutjat i condemnat a sis mesos de presó que va passar al penal de Burgos. També alguns caricaturistes com John i Quelus van patir denúncies pels seus dibuixos, crítics amb les derrotes dels militars espanyols a l'Àfrica davant Abd-El-Krim i els excessos del govern de torn, de manera que en ocasions transfiguraven les firmes dels seus dibuixos, John (Joan Gols) signant Jan o Quelus amb firmes com A. Sala (nom d'un conegut polític conservador, diputat per Terrassa) o Pere Sabater.

L'arribada de la dictadura de Primo de Rivera va comportar una severa censura, i a més va retirar el permís d'edició de diverses publicacions, entre elles L'Estevet. La revista no va poder publicar el seu número 89, previst per al 14 de setembre de 1923. Es va truncar així la carrera d'una de les publicacions més crítiques dels anys vint.

Principals col·laboradors: Apa, Aquell, Manuel Amat, Arras, S. Barra, Bas, Boyls, Brunet, Castanys, T. Coll, Cornet, Horta, John, Junceda, Larruy, Mec, Niel, Passarell, Quelus, Quicus, Roqueta, Serra Massana, Siau, Xinxol.