Jordi (Bruguera)
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Guiral, Antoni:

Los tebeos de nuestros padres: La Escuela Bruguera (1964-1986), Ediciones El Jueves, Barcelona, 2007.

Larreula, Enric:

Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà, Edicions 62, Barcelona, 1985.

Riera Pujal, Jordi:

El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011), Ediciones Glénat, Barcelona, 2011.

Jordi (Bruguera)

En plena transició política, quan la societat catalana expressava als carrers la seva voluntat de recuperar les institucions d’autogovern i restaurar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits, la totpoderosa Editorial Bruguera va treure al mercat, coincidint amb la festivitat de Sant Jordi de 1978, la revista en català Jordi. Va ser un projecte poc reeixit, que només va tenir continuïtat en un segon número publicat el dia de Sant Jordi de 1979, però és innegable que va suposar una aposta interessant. Va marcar les limitacions del mercat català del moment, però alhora va mostrar algun dels camins possibles a seguir amb posterioritat, quan el còmic en català va començar a ser més viable comercialment (a partir de les primeres promocions de nois educats en català a l’escola i del fenomen manga i la seva promoció al caliu dels fenomens televisius).

El clima d’efervescència política i reivindicativa d’aquells anys va animar als directius de Bruguera a provar les possibilitats d’aquest producte, igual que van fer amb el TBO, que per aquells anys va treure al mercat alguns especials en català. Ara bé, cal subratllar que la iniciativa de l’editorial no es va limitar a traduir productes de la Factoria Bruguera ja elaborats sinó que va comptar amb historietes creades específicament per a l’ocasió que van sorgir de l’entusiasme de molts dels dibuixants de la casa, engrescats i il·lusionats de poder publicar, la majoria d’ells, per primer cop en la seva llengua. Diem la majoria d’ells perquè Josep Escobar, que va crear els personatges En Met i la Quima, ja havia estat un prolífic autor en les revistes catalanes d’abans de la Guerra com L’Esquella de la Torratxa o Papitu. També en Raf ja havia publicat uns anys abans a L’infantil-Tretzevents una sèrie d’aventures, Les aventures d’en Jordi, però aquests casos eren excepcions.

A finals dels anys setanta el mercat editorial de còmics en català estava dominat per les revistes Cavall Fort i Tretzevents i les edicions dels àlbums dels clàssics de la historieta franco-belga. L’aposta estètica i ètica d’aquestes produccions era notablement oposada a la proposta de Bruguera, molt més lúdica i comercial i, més enllà d’alguna excepció, eren dos móns refractaris entre els quals no s’establien vasos comunicants que poguessin potenciar un mercat que era minso i reduït, fidel però poc comercial. L’aposta de Jordi va suposar una possible tercera via (un còmic en català amb voluntat comercial) que no va quallar en aquell moment.

La revista, que ja des del nom (en homenatge a la revista Jordi publicada l’any 1928) marcava una certa tendència folklorista que es mantenia en les seves pàgines amb una profusió de barretines, pa amb tomàquet i mongetes amb botifarra (motius típics catalans), va ser, malgrat tot, una bona proposta on hi van destacar sèries com les dibuixades per Jaume Rovira, Ramon Sabatés (conegut pels seus Inventos del TBO), Roberto Segura amb En Ciset, Cassanyes amb Cafetera Express News, Alfons Figueras, Vázquez, Víctor Mora, Carles Freixas i Enrich, entre d’altres. Una iniciativa interessant però, malauradament, anecdòtica.

Principals col·laboradors: Alfons Figueras, Ayné, Carles Freixas, Cassanyes, Enrich, Escobar, Ibáñez, Jaume Rovira, Raf, Ramon Sabatés, Roberto Segura, Vázquez, Víctor Mora.