Flechas y Pelayos
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

De la historieta y su uso, Ed.Sinsentido, Madrid, 2000.

Martín, Antonio:

La guerra de papel. Catálogo de exposición, Cuadernos de Documentación y Bibliografia, Barcelona, 2006.

Martín, Antonio:

La historieta española de 1900 a 1951, número 187, Arbor, Madrid, 2011.

Ricci, Éveline:

Les loisirs du petit franquiste: Flechas y Pelayos,(1936-1939), Université de Bourgogne, Paris, 2006.

Flechas y Pelayos

Setmanari dirigit als infants i als joves que, publicat just al final de la Guerra Civil, estava destinat a servir de propaganda del règim franquista i de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Provenia de la fusió dels setmanaris dels dos partits, que havien estat unificats per un decret de 1937: Flecha (de la Falange, amb l’eslògan: “El Flecha llamado Edmundo vence siempre a todo el mundo” i que fins i tot havia arribat a afirmar que l'estrella infantil de Hollywood, Shirley Temple, llavors en el moment culminant de la seva popularitat, havia manifestat els seus desitjos de ser “flecha”) i Pelayos (de la Comunión Tradicionalista Carlista, que sortia els dissabtes, “dia muy bonito porque está dedicado, como sabéis, a la Virgen Santísima” i que havia publicat perles com aquesta: “Las películas de tu cine han de ser de asuntos religiosos, de escenas cómicas, de viajes de estudios, de vistas y panoramas de la naturaleza y sobre la historia de España. ¡Así te instruirás, así te educarás, así te divertirás sanamente! ¡Cuantos niños no pueden ser Pelayos porque se han pervertido en los cines malos! Procura tú, buen Pelayo, alejar a tus compañeros del cine perverso”).

La revista costava 0,25 pessetes i, amb els antecedents que hem explicat, ja es comprèn que estigués dirigida pel capellà Fray Justo Pérez de Urbel, conegut franquista, i que depengués del Frente de Juventudes. A la portada del primer número hi van publicar una fotografia del general Franco amb el següent comentari: “...homenaje al hombre providencial, adhesión al jefe, admiración al general nunca vencido, gratitud al salvador de la Patria, cariño al que, en la bondad de su corazón, tiene cariño y solicitud para todos. (...) la unidad a la sombra de la Cruz y en el regazo de la Patria”.

La nova revista incloïa normalment un suplement pels més petits titulat Maravillas on també s'emprava aquest tipus de llenguatge alliçonador, que no feia cap esforç per dissimular el seu afany propagandístic dels ideals feixistes. Encara que era d'abast nacional i que el tiratge passava dels 100.000 exemplars, no sembla que tingués massa èxit entre el públic al qual anava destinada.

Entre els dibuixants més habituals hi havia els catalans Ramon Serra Massana i Valentí Castanys, que es trobaven refugiats a la zona franquista, però en diverses etapes hi van col·laborar molts d’altres com Alcaide, María Claret, Teodoro Delgado, Moro, Pena, Roso, Soravilla o Luis Vigil. Aroztegui s’encarregava generalment de la portada, mentre que dels textos se n'encarregava principalment la poetessa Gloria Fuertes, acompanyada per Fernández Vegue, Isabel Suárez, Pilar Valle i el propi director Fray Pérez de Urbel. Va publicar algunes sèries interessants com una de Gabi que es titulava Sherlock López y Watso de Leche (que més tard sortiria publicada a la revista Trinca) i les americanes Popeye de Segar i Wong-Lo de Brandon Walsh, dibuixada per Afonski. La competència d’altres revistes com TBO o les que editava Bruguera, que eren molt més populars entre els infants, va promoure que l’any 1949 Flechas y Pelayos es deixés de publicar.

Principals col·laboradors: Alcaide, Afonski, Ardel, Aroztegui, Castanys, Claret, Delgado, Gabi, Moro, Pena, Roso, Segar, Serra Massana, Soravilla, Vigil, Zarataín.

Principals sèries: Aventuras de Polito y su amigo Paco el Minero (Alcaide), Cubillo y Pirracas (Álvaro de Laiglesia, Avelino de Aróztegu), Popeye (Elzie Crisler Segar), Sherlock López y Watso de Leche (Gabi), Wong-Lo (Brandon Walsh, Nicholas Afonsky).