El Sr. Daixonses / La Sra. Dallonses
  • Origen: 02/01/1926
  • Desaparició: 27/02/1926
  • Numeració: De l’1 al 9
  • Mides: 280x210mm.
  • Format: Revista
  • Editor: Tipografia Occitània
  • Idioma: Català
  • País: Espanya
  • Periodicitat: Setmanal
  • Enllaços: Col·lecció digitalitzada (ARCA)
Bibliografia

Cadena, Josep Maria:

"Revistes i publicacions d’humor en català 1841-1939", Il.lustradors a Catalunya, Nadala Fundació Jaume I, Barcelona, Any XXIX, 1995.

Torrent, Joan; Tasis, Rafael:

Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

El Sr. Daixonses / La Sra. Dallonses

El Sr. Daixonses / La Sra. Dallonses va ser una curiosa iniciativa de revista humorística, que en realitat intentava fer dues revistes en una. Una revista s'enfocava des del punt de vista masculí, i l'altra tenia una òptica més femenina (segons els plantejaments bastant masclistes del que havia de ser femení en aquella època). Cada número contenia, efectivament, dues revistes. Vuit pàgines es dedicaven al Sr. Daixonses i vuit pàgines més a la Sra. Dallonses. En els primers números La Sra. Dallonses estava encartada a l'interior, de manera que es podien treure les quatre fulles centrals i s'obtenien dues revistes diferents de vuit pàgines cadascuna. En els últims tres números, que s'estampaven en bicolor, El Sr. Dallonses es llegia a les vuit primeres pàgines i La Sra. Dallonses a les vuit últimes, mantenint la portada de La Sra. Dallonses la darrera pàgina.

El primer número va aparèixer el 2 de gener de 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera. La impremta i la redacció estaven situades a la Tipografia Occitània, al carrer de l'Encarnació. L'equip de periodistes que la confeccionava s'amagava sota pseudònims (com K. Nari, Carol II, Peter Pan o l'Hereuet) a causa de la vigilància de la censura, però segons els historiadors de la premsa catalana Torrent i Tasis entre els seus redactors es troben noms com Prudenci Bertrana, Josep Carner, Àngel Ferran, Carles Capdevila i Joaquim Ventalló, dirigits per Joan Draper. Entre els dibuixants, Junceda, Cornet, Apa, Castanys, Quelus i John eren els més constants, encara que també hi van publicar dibuixos Cañellas, Shum, D'Ivori, Miret, Horta, Mallol, Evarist Mora, Martí Bas, Prat, Ollé, Borràs , Bigas o Nye-nyo. També es van publicar contes i textos d'autors com Courteline, Tristán Bernard o Gloria Swanson traduïts al català. El format i configuració seguien encara la pauta de la revista Cu-cut!, com la majoria dels intents de publicacions satíriques catalanes de l'època.

Malgrat el seu plantejament innocent i domèstic, l'humor d’El Sr Daixonses / La Sra. Dallonses devia incomodar els poders del règim, i en els darrers números trobem la indicació que l'exemplar ha patit la censura. Tot i ser un setmanari molt ben dissenyat, d'un humor intel·ligent i amb un equip d'escriptors i dibuixants de luxe, la col·lecció només va arribar als nou números. No hi ha constància que hi hagués alguna topada forta amb la censura, però resulta estrany que una revista amb aquest plantejament innovador i aquesta plantilla de col·laboradors no aconseguís el favor del públic. La revista va desaparèixer al cap de dos mesos, i el seu últim número és el 9.

Principals col·laboradors: Apa, Martí Bas, Bigas, Borràs, Cañellas, Castanys, Cornet, Horta, D'Ivori, John, Junceda, Mallol, Miret, Mora, Ollé, Prat, Quelus, Shum.