El Papus

Articles:

Bibliografia

Ivà (guió), Giménez, Carlos (guió i dibuixos):

España Una, Grande y Libre, Nuevas Ediciones Debolsillo, Barcelona, 2013.

Ivà Giménez, Carlos:

Todo Barrio, Nuevas Ediciones Debolsillo, Barcelona, 2011.

Sánchez, Ángel:

Óscar, el humor de la calle, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2008.

Tosas Fuentes, Ramón; Giménez, Carlos:

¡Cagontó! El gran libro de Ivà, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2003.

Vázquez:

Lo peor de Vázquez, Ediciones Glénat, Barcelona, 2010.

VV.AA.:

El Papus 1973-1983. ¡Trese año de censura!, Universidad Autónoma de Barcelona, Barcelona, 1990.

El Papus

Aquell diabló negre, obès, lleig i somrient, que mostrava la seva espectacular dentadura a la portada del número 1 ja era un símptoma de les dentegades crítiques que donaria la revista. Era la mascota (creada per Joan Barjau) d’ El Papus, la “revista satírica y neurasténica” que marcaria un punt i a part en l’humor gràfic crític a Espanya. El Papus va aparèixer en 20 d’octubre de 1973 inspirada, per un costat per l’èxit d’una altra revista satírica, Barrabás, concentrada en els esports i, per un altre, en la filosofia mordaç de publicacions franceses com Hara-Kiri i Charlie Hebdo i alguns dels seus autors de referència com Wolinski o Reiser. El Papus es va posar en marxa comandat per la mateixa editorial i equip directiu de Barrabás (Elf Ediciones, Xavier de Echarri, Óscar i Ivà), amb una tirada de 100.000 exemplars, fins que, a partir del número 45 (1974), la capçalera va passar a ser editada per Ediciones Amaika. El Papus és història viva de la Transició democràtica espanyola, un referent tant pel seu contingut periodístic com per la contundència de la seva crítica social, cultural i política del país durant els anys setanta i vuitanta. Espanya es transformava a ulls vista molt ràpidament i El Papus exercia de notari d’aquells canvis. Provocadora, destripadora i càustica, la revista arremetia contra l’església, els polítics, el cinema, la televisió i els costums de l’època en una barreja entre crítica costumista i social. En el seu si es van donar cita periodistes i humoristes joves d’una generació que agafava el toro per les banyes per denunciar les misèries del país. El Papus també va introduir des del principi l’element eròtic en el seu contingut, present tant a les seves portades, tires, acudits i historietes com en la famosa secció La Papunovela, una foto-novela de tints paròdics. el seu esperit demolidor i iconoclasta li va costar vàries sancions administratives, suspensions temporals i prop de 200 judicis.

el 20 de setembre de 1977 la redacció d’El Papus va patir un salvatge atemptat amb bomba reivindicat pel grup d’extrema dreta  La Triple A, que li va costar la vida a Juan Peñalver, el porter de la finca, i va produir ferides a disset col·laboradors del setmanari. Com a resposta, setanta-tres editorials es van unir per publicar el llibre Solidaridad con El Papus, en el que van col·laborar més de 100 periodistes, guionistes, dibuixants i humoristes. Aquest atemptat va ser analitzat en el documental c El Papus, anatomía de un atentado, dirigit per David Fernández de Castro l’any 2010. El Papus va guanyar el Premi a la Millor Revista Internacional al Saló del Còmic de Lucca (Itàlia) l’any 1978. Va ser la revista satírica més important dels anys setanta, i un referent per futures capçaleres humorístiques.

El 1981, Ediciones Amaika va publicar Colección El Papus: deu llibres recopilant material de col·laboradors de la revista com Killian, Ventura i Nieto, Adolfo Usero, Joma, Óscar, Ja, Ivà, Gin, Manel Ferrer o Vázquez. El 1984 alguns dels col·laboradors d’El Papus van fundar la revista El Pupas, publicada per Ediciones Cumbre, i el 1985 El Pulpo, també editada per Cumbre (entre les dues no es van publicar més de tretze números). L’any 2013, a la web www.elpapus.es, es va publicar un número especial en homenatge al 40 aniversari de la revista amb textos, fotografies, acudits i historietes noves i d’altres reeditades per l’ocasió.

Principals col·laboradors: Antonio Franco, Joan de Sagarra, Maruja Torres, Carlos Giménez, Gin, Ivà, Ja, L’Avi, Óscar, García Lorente, Vives, Fer, Manel Ferrer, Ventura y Nieto, Rafael Ramos, Vázquez, Antonio Bigatá, Ramón Berenguer, Román Hazo, Rogerlio Molina, Ernesto Molina, Sebastián Bragado, Pigasus, Cristina Cachs, Jaume Figueras, Claudio Montaña, Julián Guardiola, Marcel Berges, Sergio, Jordi Molins, Alberto, Enric Sopera, A. Tiro, Francesc Arroyo, Ramoncín, Sniff (Joan Barjau), Soc, Ludovico, Esparbé, Oli, Tom, Joma, Mordillo, Kalondi, Alfonso López, Adolfo Usero, Tha, Pierino Llobet, Vallés.

Principals sèries: La Papunovela (varis), Sor Anguttia de la Crus (Ja), Padesito Milagro (Ja), Flims, Penículas (varis), El cine de mi barrio (Ivà i Óscar) Desde el gallinero con dolor (Óscar i Ivà), Tres Rombos (varis), Todo es posible (varis), Plató TV (variis), Tele Shock (Joan de Sagarra), Telekoñas (varis), Barrio (Carlos Giménez), Encuesta Papus (Ja), España Una, Grande y Libre (Ivà i Carlos Giménez), Etarki and Jatch (L’Avi), Vidas paralelas (Ja), Don Cornelio Ladilla y su señora María (Vázquez com a Sappo), Papu estufió allí (Ja), Robin & Sonia (Vázquez com a Sappo), Romansero del tonto (Vázquez com a Sappo), Dirección General de Cultura Papuslar (Orgasmo de Rotterdam), Por la filos (Ramoncín), Sin tapujos (Juan Manuel Sánchez Gordillo).