El Nandu de Llofriu / Nandu
Bibliografia

Givanel Mas, Juan:

Bibliografia catalana, Premsa. Volum 1, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1931.

VV.AA.:

Psicalíptics. Erotisme i transgressió a les revistes il·lustrades del principi del segle XX, Museu d'Art de Sabadell, Sabadell, 2004.

VV.AA.:

El Nandu de Llofriu, Facsímils de revistes d'humor catalanes ; 20, Editorial Facsímil, Barcelona, 1978.

El Nandu de Llofriu / Nandu

El 1922 uns redactors i dibuixants del setmanari picaresc Papitu, descontents amb el nou propietari, l’amo de Tallers Gràfics Costa, que havia comprat la capçalera fundada pel dibuixant Feliu Elias (Apa) al llibreter Francesc Granada Pons, van abandonar la publicació per emprendre una aventura editorial eròtica que seguia l’estil “papitesc” i portava el títol d’El Nandu de Llofriu. Constava de 16 pàgines i el preu de venda de cada exemplar era de 15 cèntims de pesseta.

L’editor Santiago Costa no es va quedar de braços creuats davant l’afrontosa fuga dels seus creatius per donar a llum a un competidor. Va treure al carrer un nou setmanari anomenat Nandu amb l’ànim deliberat de crear una confusió de títols entre el públic (n’és una prova que el primer número no duia impresa la xifra 1 com cabria esperar, sinó la 15, per coincidir amb el seu rival en la numeració i aconseguir fer fracassar la revista dels seus antics col·laboradors). El Nandu de Llofriu, en el seu número 15 de l’1 de març de 1923, sota el titular Als nandulistes, ho explicava de la següent manera: “Veus aquí que aquesta setmana, i no per iniciativa pròpia, sinó obligats pel procedir d’un senyor editor amb més malícia que enginy, hem de parlar seriosament una estona amb vosaltres (...). Nosaltres, que som uns xiquets joves i amants de la barrila, formàvem part, i part força important, de la redacció del Papitu (...). Llavors el Papitu era propietat d’aquell home noble i bo (...). (...) la propietat del Papitu passà a mans de l’amo d’una impremta (...) a qui els atzars de la guerra feren editor (...). (...) sortírem de la redacció i pensàrem en fer un altre setmanari. (...) El Nandu de Llofriu s’apoderà de la simpatia del públic i (...) arribàrem a les sis setmanes de sortir a rebassar el tiratge del Papitu i a les dotze a doblar-ho. L’editor d’aquest darrer setmanari (...) intentà la setmana passada posar a la venda una ridícula falsificació del nostre periòdic amb el nom de Nandu i imitant grosserament la nostra capçalera”.

La dictadura de Primo de Rivera, proclamada el setembre de 1923, va suposar la suspensió d’ambdós setmanaris, tot i que El Nandu de Llofriu tingué continuïtat transformat en La Tuies, la seva suposada companya sentimental.

Principals col·laboradors: Josep Altimira Oxymel, Antoni Jiménez, Llorenç Brunet, Demetrio.